CRÒNICA AGRES – COVA FINESTRES – ALFAFARA (21-1-2026)
Els germans Vicent i Joaquim Soler ens han portat per una ruta molt interessant per la Valleta d’Agres, en la comarca del Comtat. Una ruta lineal entre Agres i Alfafara que aprofita en part el PR-389. Permet que hàgem visitat dos punts de primer ordre: la cova de les Finestres i el molí rupestre. Cinquanta-huit assistents en un dia esplèndid.
Comencem la caminada a les 9, abandonant Agres per un camí entre camps. Passem el camí de l’Estació en el Riurau i , deixant passar de tant en tant, algun vehicle, arribem a les 9.46 a un encreuament, on girem a l’esquerra.
Ací ens detindrem, perquè anem a anar ara 800 m cap a ponent pel camí de la Via. Açò és la plataforma del que va ser el VAY, un ferrocarril de via estreta projectat per a unir Alcoi amb Villena, amb ramal a Iecla, passant per Agres i Bocairent. La concessió era per a passatgers i mercaderies, per l’interés en el vi i l’espart.
S’inaugurà en el 1909, deixant de funcionar en el 1969. En realitat mai no va arribar a Alcoi, quedant-se la plataforma en Muro, tot i que Agres va ser el punt d’empalme de la via estreta amb la línia de RENFE de Xàtiva a Alcoi.
Així que hem girat a l’esquerra i caminem eixos 800 m pel camí de la Via. A mitjan trajecte pel camí, entrem definitivament en el terme d’Alfafara. A les 10, un pal del PR-389 ens indica que l’abandonem per la dreta, anant a l’ermita de Sant Antoni Abad i la Mare de Déu de la Llum. Allí parem mitja hora per a esmorzar. I foto de grup.
L’ermita, dita tradicionalment de Sant Antoni del Porquet, d’estil neoclàssic renaixentista, es va inaugurar el 1774.
Justament el dia de Sant Antoni del Porquet, que va ser el 17 de gener, es fa la seua festa a Alfafara, anant en romeria a l’ermita. Després de la missa, es reparteix els pans i els tradicionals cacaus i tramussos.
Nosaltres, sense cacaus ni tramussos, però amb totes les llepolies, vi de bota, cafés i carajillos que es comparteixen habitualment en el grup, reprenem la marxa, anant pel camí de Carbonell. A les 10.50 ens desviem lleugerament per baixar a la font de Carbonell, tornant al camí. Passem junt a la casa de Carbonell i, de seguida, un pal indica que, a la dreta i a 550 m, tenim la cova de les Finestres. Baixada intensa del dia per una senda fins al barranc de la Cova de les Finestres. Girem a la dreta.
Sobre una gran paret de roca calcària vertical està eixe conjunt impressionant de les covetes. Excavades minuciosament entre 4 i 10 m d’altura, hi ha 12 obertures o finestres. A la primera d’elles, una escala de fusta permet la visita.
En este conjunt, de factura similar a les pròximes Covetes dels Moros de Bocairent i del Pou Clar d’Ontinyent, s’han trobat restes de l’època islàmica, però també de l’edat del bronze.
Algunes comunicades entre elles, la seua funció encara no està totalment explicada, però pareix que seria de sitges per a guardar el gra.
Tornem arrere fins al punt del final de la baixada i passem el barranc, que porta aigua. S’activa l’ONG Pasa Rios Sin Fronteras.
A l’altra part, caminem en pla. Al costat d’una casa del ferrocarril de RENFE, salvant uns bassals amb fang, arribem a un pont de ferro del tren Xàtiva-Alcoi. Les 11.50. Girem a l’esquerra. A eles 12.03 tornem a passar el barranc amb l’aigua. Més faena per a l’ONG.
Pugem, passant junt a una bassa antiga. A la dreta, l’estret entre muntanyes per on ix el barranc del Pantanet.
Ara ve una pujada per roques llisses que ens deixen en el Cabeço de Maó, a 602 m, on hi ha un gran piló cònic de pedres. Una altra foto de grup. Les 12.33.
Baixem per la senda de Carbonell fins al camí Real. 13.05. Girem a la dreta.
Anem per una senda bonica junt al barranc del Pantanet. Primer ens trobem el molí del Pantanet, en ruïnes, datat, almenys, des de 1637 (poc després de l’expulsió dels moriscos). A l’esquerra, l’assut que l’alimentava, que ara fa una cascada preciosa.
I, uns metres més avant, la joia del dia. El molí rupestre.
Excavat en la roca, de 2,85 x 2,25 m i 1,70 d’alt, es creu d’origen medieval. Es poden vore les rescloses que permetien l’entrada i eixida de l’aigua per a moure la mola de gra.
Al fons, també excavat, un pessebre per al bestiar.
A l’entrada estan gravats uns petroglifs, grafitis medievals gravats en pedra formant creus i formes variades.
Tornem al camí Real i al camí de les Bassetes, que ens acosta a Alfafara, passant, a l’entrada del poble junt al pont Assolat. Del segle XVIII., amb un únic arc de 10 m d’alt i 5 m d’ample, unia Alfafara i Bocairent.
Arribem a l’autobús a les 13.50 h.
Anem a dinar al restaurant Nou Cantó d’Ontinyent.
Josep Requena
