CHOVAR-CASTILLO DE CASTRO-NEVERA-CHOVAR (22-10-2025)
Ha hagut una gran assistència (setanta-dos) per a una gran etapa per la serra d’Espadà. L’han preparada i guiada Nieves Fernández, Mercedes Alamar, Paco Martínez i Miguel Devís.
Ruta circular des de Xòvar amb tres alternatives, A, B i C. Des del poble, han anat eixint successivament els grups, eixa fórmula que dona molt bon resultat.
Eixim des del parc infantil a les 8. En passar els carrers del poble, anem de cara a l’embassament d’Ajuez, o bassa de Xòvar, retenció d’aigua per a reg de 30.000 m3, que hui estava completament ple.
A les 8.20, estem caminant per una senda molt bonica, empedrada i amb l’estora de fulles seques que dona l’esplèndid bosc de sureres, i que serà la tònica de bona part del recorregut de hui, especialment en l’anada i tornada pel barranc. Ara anem per la part de solana. Passem un primer pedregar molt ben transitable. A les 8.37, passem per un estret entre unes espectaculars parets de roca de rodeno. Eixes parets del barranc tenen un aspecte preciós, amb coloració rogenca tacada per un verd groguenc. A la dreta de l’estret, està la penya del Castillet, junt a la que passarem a la tornada.
Estem anant ara per l’altra part del barranc.
Travessem un segon pedregar. Més estores de fulles i més sureres.
A les 9.05, ens desviem a l’esquerra per a visitar la mina del Socavon.
Esta mina forma part del gran complex de l’Hembrar. És un extens conjunt d’explotacions mineres de cinabri, mineral pesant, principal mena de l’alumini.
Esta mina del Socavón fon l’ultima en funcionar en Espadà, tancant l’activitat en el 1966.
Es va excavar una galeria de 310 m, amb una via de 60 cm per la que corrien vagonetes, de les que es conserva restes en l’exterior. També motor i politges. Allí mateix, en el Fons del barranc, hi ha un runar, resultat de l’explotació minera. Tornem a la senda que portàvem i, sempre de pujada, abandonem la proximitat del barranc, acabant el sender a les 9.17 en una pista. Allí hi ha aparcat un cotxe. Girem per la pista a la dreta i continuem amunt.
Als 10 minuts arribem a una bifurcació. L’alternativa C anirà per la dreta cap a un dipòsit contra incendis, pel què després passaran A i B.
A les 9.45, arribem a un punt del camí on el grup B seguirà per la dreta per a encarar la pujada a la nevera i baixar al dipòsit, mentre que el grup A iniciarà per l’esquerra un traçat per una cresta fantàstica, en terme d’Alfondeguilla. Com que el dia presenta una visibilitat quasi màxima, tenim al nord enllumenat pel sol el Penyagolosa, a l’est les Columbretes i al sud el Montgó.
Parem de 10 a 10.25 a esmorzar. Uns minuts més avant, la senda de la cresta passa pels 802 m del Cuquello. Ara ve una bona baixada fins al collado Boix. Les 11 i a 718 m.
Fem des del collado l’anada i tornada al impressionant castell de Castro (789 m). Gran conjunt defensiu de construcció musulmana amb una superfície emmurallada de 2000 m2. A l’esquerra, l’albacar, recinte protegit del conjunt destinat a albergar, en cas de perill, els habitants dependents de la seua jurisdicció . A la dreta i en la part més alta, la celoquia, o castell pròpiament dit, presidida per una majestuosa torre de l’homenatge, que fon destruïda durant la Guerra Civil.
És un punt per a extasiar-nos de la vista tan extensa en un dia tan clar, i també, per comprovar com era d’inexpugnable el castell, especialment per la seua cara sud.
Eixim del castell per a tornar al collado Boix i girar a l’esquerra per una senda que, en baixada intensa al llarg d’un pedregar estret, deixa a les 11.40 en la pista de la Nevera. Foto de grup A.
Pista amunt, arribem a una revolta on hi ha uns cartells descriptius i pals indicadors del PR-138.
Per l’esquerra, pugem per senda a la nevera de Castro. Pou de neu dels millors conservats, té 6 m de diàmetre i 12 m de profunditat. La volta cònica, està perfectament restaurada.
Només queda acabar de pujar uns pocs metres per arribar al punt més alt del dia. Estem en una pista a 833 m. Les 12.25.
A l’esquerra està el vèrtex Nevera, però seguim per la dreta. La pista descendeix fins al dipòsit del què hem parlat adés.
Pista avall per l’esquerra, passem per la mina Pozo de Manuel i anem ara per l’ombria.
En baixada continuada per la pista, passem a les 13.05 junt a les ruïnes del poblat ibèric de la penya del Castillet, que no visitem.
A les 13.20, la pista continua per una senda que va fent-se més descendent. Acaba a les 13.35 junt a la pressa de l’embassament d’Ajuez. L’embassament es voreja per la dreta, encara que es pot passar també per la pressa. Acabem en l’autobús a les 13.50.
Anem a dinar a La Carbonera, molt ben distribuïts en tres files de taules.
En acabar, Rafa proclama els flamants 4000 km d’Amèlia Dolz.
Pepe Hdez. Calvo i Daniel Ferrer conviden a bombons i licors, pel seus respectius 4000 km i el Vint-i-cinc mils.
Josep Requena
