Comencem el curs senderista 2022 – 2023 amb una marxa senzilla per anar fent cama. Senzilla però interessant. La que va per la Via Verda des de l’Orxa a Vilallonga.
Quaranta assistents. Segur que en els dimecres pròxims n’anirem sent més.
L’autobús ha parat en l’aparcament de la fàbrica de paper que està al costat de l’antiga estació del trenet.
Justament allí, un poc amunt, en la serra del Benicadell, està el castell de Perputxent en estat semiruïnós. El cabdill Al-Azdraq, conegut com “el blavet de la Marina” pels seus ulls blaus, el 1245, pactà amb Jaume I, després de la seua primera revolta, el manteniment a perpetuïtat de Perputxent, tracte que acabà amb la mort d’Al-Azrak en la seua tercera revolta.
Deixem de mirar al castell i comencem a caminar a les 9.05 h, incorporant-nos, al costat de l’edifici de l’estació, a la plataforma de la Via Verda, junt al Serpis i riu avall.
Eixa via verda és el traçat antic del trenet d’Alcoi al port de Gandia, construïda i explotada per la companyia anglesa Alcoy & Gandia Railway & Harbour C. Ltd. of London (per això es deia “el tren dels anglesosos”), per a portar carbó a la indústria tèxtil d’Alcoi. Tenia 53 km, fou inaugurada el 25 de gener del 1893, amb el preu en tercera classe d’Alcoi a Gandia de 4,05 ptes. El trenet l’anomenaven la Xitxarra i es tancà el 16 d’abril del 1969.
A caminar còmodament per la plataforma ben habilitada per a transitar, tant a peu, com en bicicleta i, fins i tot, en cotxe. En molts trams el traçat va excavat en trinxera, observant-se en la roca el color negre que deixà el fum de la màquina de vapor.
Només acostar-nos definitivament al riu, que al principi el portem a la dreta, un cartell informa de les diverses casetes associades al trenet: de manteniment, abaixadors, etc.
A les 9.50 h passem pel primer túnel, que no requerix llanterna.
De cara, comencem a trobar-nos algun ciclista i senderistes. I un senderista il·lustre: Jeroni, que ve a tota pastilla caminant de cara. Ha anat des de la seua Vila fins a Vilallonga. Ha fet la ruta fins ací i, ara, amb companyia, mitja volta i cap a Vilallonga.
Passem un assut i, a les 10.15 h, un antic dipòsit d’aigua a l’esquerra reomplia les calderes d’una locomotora que havia de salvar 513 m de desnivell i fer 53 km en 3 hores i mitja. La següent recàrrega la tindria en Perputxent. Mentre el dipòsit descarregava, els passatgers baixaven per a estirar les cames.
Estem passant per una zona on el Serpis va encaixonat entre muntanyes, anomenada l’Estret de l’Infern. A les 10.25 h, en la ratlla entre els termes de l’Orxa i Vilallonga, trobem un pont que passa el trajecte de l’esquerra a la dreta del riu. Allí hi han taules ideals per a l’esmorzar.
Mitja hora i foto de grup.
Seguim. Uns metres després del segon túnel, curt, a on a l’esquerra està la caseta del Morú i l’assut del mateix nom, de la dreta baixa el barranc de la Parra. Les 11.20 h. Un cartell indica “circ de la Safor i font de la Mata”. Per eixe barranc pujàrem el 2008 per a fer la circular l’Orxa – la Safor – l’Orxa.
Arribem al gran meandre entre muntanyes del racó del Duc. El pla està plantat de tarongers. Eixim del racó del Duc per un quart túnel de longitud més llarga, però que es pot passar sense llanternes perquè, de prompte, es veu la boca d’eixida i té una finestra al riu.
I ara ve l’últim túnel. És llarg i el passem amb llanternes. Només eixir hi ha una bifurcació. Per la dreta, una pista ascendent porta a la pedrera del Palmer i a la Reprimala, que és la ruta que hem fet habitualment en altres ocasions. Hui continuem recte pel traçat del trenet. La antiga plataforma, ara ha quedat més estreta per la vegetació i pedres caigudes i és que, com vorem més avant, en una riuada, un pont del tren desaparegué.
Entrant per ahí, de l’esquerra cau una bona cascada (artificial, però bonica) i, uns metres més avant, l’assut de l’Esclapissada, que antigament alimentava una fàbrica de llum
La plataforma s’interromp pel pont eixe que hem dit que l’aigua se l’endugué.
Cal baixar per una senda a un pont peatonal. Sustentat per vigues de ferro, dos grans tubs metàl·lics i una plataforma central de 30 cm per a caminar, amb baranes de seguretat, passem tranquil·lament el riu que passa fogós als nostres peus
Tornem a la plataforma del tren, que ara és el camí del Tarrassó, amb cultius a dreta i esquerra.
Passem a la dreta del riu i entrem de cara al cementeri de Vilallonga junt al costat del gran edifici del molí de Garrigós.
Girem a l’esquerra i en un aparcament per a camions tenim esperant l’autobús. Final de la marxa a les 13.10 h.
Canviats, anem a dinar al restaurant Ca Elsa de la mateixa Vilallonga.
Ens han posat en la terrassa en dos taules llargues i a cobert de possibles plovisnades.
El dinar, bé. En acabar, arriba un grup gran de ciclistes amb bicicletes motoritzades, que com que l’hora de dinar nostra ha sigut més avançada, no ens han fet la competència en el servici.
Rafa Cortés, en acabar, proclama a Toni Pastor Gran Senderista.
Josep Requena.