La marcha de hui es podría dir que és com una extensió de la que vam fer el dimecres de setmana santa del curs passat. Fins i tot hem passat per algunes zones que xafarem i gaudirem aquell día i hui també les hem gaudides molt.
El bus ens ha deixat en l’aparcament del Poliesportiu Les Pereres i a les 8.45 en punt, 47 senderistes iniciem la marxa conduïts pels germans Paco i Eduard Castelló, xativins de pró. Primer anem pel polígon La Vila, de seguida salvem les vies del tren per un pont. Des de dalt podem veure el perfecte traçat de les vies d’ample europeu de l’AVE per les quals encara no ha passat cap tren. Una llàstima.
Anem vorejant les afores de Xátiva i a les 9.10, al carrer Geograf Estrabó trobem una senda que ens ha de portar a Vernissa. Als 10 minuts es fa la separació de grups. Les 17 unitats del B seguiran per la senda cap a la Penya Sant Dídac. I els 30 galàctics de l’A se van per l’esquerra per a realitzar l’ascens a la creu de Vernissa. És un ascens molt exigent amb trepades verticals que a alguns els costa prou de salvar. Un m’ha comentat que es va penedir de no anar amb el B i un altre també m’ha dit que no pensa pujar més a la creu de Vernissa.
Els del B van per una senda en ascens continu però ben traçada i relativament còmoda. A les 10.00 arribem al coll de la Penya Sant Dídac. Mentre esperem l’arribada dels de l’A, fem una passejada i ens acostem a la base de la Penya. Les vistes són excepcionals i es veu tota la comarca de la Costera. Anem desgranant els noms dels pobles que es veuen des d’allí d’est a oest: La Llosa de Ranes, Rotglà, La Granja, Vallés, Novetlé, Llanera de Ranes, Torrella, Cerdà, Anahuir, Alcudia de Crespíns, Canals i fins a Montesa i el seu castell. Com sóc d’ací aprofite per a dir que la Costera, la capital de la qual és Xátiva, és una comarca molt dinàmica, els pobles de la qual, la majoria, mantenen o augmenten la seua població, són tots valencià parlants i amants de conservar les seues tradicions, com les danses, la música i la pilota valenciana.
Donat el retard del grup A, els del B hem decidit esmorzar. Per fi a això de les 11 h. han aparegut les primeres unitats A.
Mentre esmorzen els de l’A, la majoria dels del B, liderats per Paco, seguim la marxa per a poder anar tranquils sense presses. Des del coll baixem per la cara sud de la serra Vernissa. Al fons de la vall el verd espés dels camps de tarongers. Girem a l’esquerra en direcció al est. Veiem el camí que condueix al Portet de Vernissa. Ara ja podem veure el Castell. Seguim per la Solana. A l’esquerra ara la Serra del Castell. Ens ajuntem els dos grups. Després d’una lleugera ascensió arribem a la zona de la Penya Roja al final de la serra del Castell. I ja tenim de nou les vistes a la Costera.
Des d’ací, una part del B, conduïts per Pepe Hernández, decideixen emprendre el retorn cap a l’autobús. Els altres seguim la ruta, encara que per imperatius de l’hora, Paco decideix que no pugem a la Serreta dels Quatre Aires i anem directes al Calvari Alt. Una vegada més podem gaudir d’un extraordinari panorama. Baixem cap a la població i a les 13.15 fem una parada de refresc en la font de vinticinc xorros. Oferim una imatge singular: Vint-i-cinc senderistes alhora, acatxats i bevent aigua de la font.
Continuem en ascens a la recerca de la muralla de Llevant. Passem per San Onofre i per l’ermita de Sant Josep. Pugem al mirador del Bellveret. Allí podem veure l’escultura homenatge a la pilota valenciana de Manolo Boix.
Des d’ací s’inicia la baixada del castell i entrem per les escalinates de Sant Domenech en la part antiga de Xátiva. Recórrer aquests carrers és un gaudi addicional. Carrers nets i ben mantinguts, casones antigues, com la seu de la Uned, abans ajuntament, la casa de l’Ensenyament, abans Institut José de Ribera, etc. Passem per la Mercè i per la Argentería eixim del casc vell i travessant de nou les vies del tren arribem a les Pereres on ens espera el bus. Són les 14.15. La marxa ha sigut la més llarga de la temporada: 14 km.
Després el bus ens passa d’un polígon a un altre i ens deixa prop del restaurant Carmen. El menjar prou bé, amb el Arros al Forn com a plat estrela, encara que com vaig dir en la crònica de l’excursió de l’any passat “els que som de la Costera sabem que es pot fer millor”.
A les postres, Fernando Guerri ens presenta a dos nous senderistes i proclama els registres quilomètrics de hui. Pepe Benet, 6000 km i Gregorio, Toni Pastor i Amadeo, 4000 km. Hui no va haver-hi bombons i xopets, però en les pròximes setmanes si hi haurà.
Només ens queda agrair a Paco i Eduard Castelló la seua perfecta planificació d’aquesta excel·lent i bonica marxa.
JLT