Molt bona excursió de muntanya, ben coneguda per J. Vte. Pastor, que, en un dia de previsió meteorològica incerta, ha tingut una alta participació. Seixanta-un senderistes (més la Nana, gossa d’Àngel).
L’autobús para als afores de Pina de Montalgrao, en una gran esplanada, on també han aparcat els cotxes dels qui, per capacitat, no han pogut anar en bus.
No plou, ni plourà. Comencem a caminar a les 8.55 h. Anem a fer una ruta quasi circular fins a la cova de Cerdanya, coincidint en molts trams amb el PR-62.
Per un tram d’asfalt, arribem a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Dedicada a la patrona del poble, es construí en el XIV i fon reformada en el XVII en el que s’afegix el pòrtic lateral amb quatre columnes dòriques.
A la part oposada a l’altar i mirant al poble, una espadanya amb una campana i, baix, una finestreta.
Tornem a la pista, que a partir d’ací és de terra. És part del camí de Montanero, molt ample perquè s’ha eixamplat per transportar les peces enormes del parc eòlic. De bon matí, un cotxe va amunt i, un altre, avall.
De seguida, abandonem el camí ample dels aerogeneradors ( i momentàniament el PR-62), seguint per la dreta el camí de Montanero.
Arribem a una bifurcació en “T”. De la dreta ve el camí de El Cierzo. Girem a l’esquerra. Allí mateix estan unes ruïnes. Les 9.18 h.
De seguida, arribem a una font tapada amb un palet que alimenta dos abeuradors en “V”.
S’acaba el camí i continua senda ascendent per terreny de roca. Conforme pugem, se senten i s’endevinen les aspes fantasmagòriques dels aerogeneradors que giren entre els núvols. Arribem a la cresta, a una gran esplanada al costat d’una torre. (9.42 h).
Els aerogeneradors estan units entre sí per un camí molt ample. Estem en el conjunt de El Alto de la Casillas II, format per 15 torres, les justes com per a rebre subvenció europea. El total de les instal·lacions consten d’una alineació de set parcs eòlics consecutius, cap d’ells de més de 15 turbines.
Girem a l’esquerra pel camí ample. Estem en el punt més alt del dia, a 1155 m. En el aerogenerador següent, al costat dels corrals de La Cerdaña, apareix el PR-62 per l’esquerra i per la dreta. El seguim per la dreta baixant pel camí de la Cerdaña. Una bifurcació pròxima. El camí ample per la dreta i el nostre, el PR-62, el camí de La Cerdaña, per l’esquerra. A les 10 h, en un punt baix, a l’esquerra està el pou de La Cerdaña. La ruta seguix ara per senda ascendent entre pins, vegetació d’alta muntanya i taques de color groc d’arbres esplèndids de fulla caduca ara groguenca.
Arribem a les 10.20 h a la zona de roques nues calcàries de Las Càrcamas, lloc triat per a la mitja hora de l’esmorzar. La fondalada del mas de Noguera està tímidament enllumenada pel sol.
Seguim. La senda va girant a poc a poc cap a la dreta per a dur-nos a les dos boques de la cova de La Cerdaña. Les 11,05 h.
Separades per 7 m, la primera boca és un mirador privilegiat sobre la primera gran sala de la cova de 60 x 35 x 15 m. Entre moltes estalactites i estalagmites, destaca una gran columna que li dóna a la cova una gran bellesa.
Entrem per l’altre accés. Baix de la primera gran sala, hi ha una altra més irregular, seguint avall, cosa que no farem, ja que s’arriba a una fondària de 85 m.
Ací han aparegut restes de l’Edat de Bronze i d’un santuari ibèric. En la Guerra Civil, fon observatori militar, havent aparegut posteriorment cadàvers de soldats.
La cova ha sigut visitada per personatges il·lustres, com ara Cavanilles, Ramón y Cajal, biòlegs de talla mundial, com Jeannel i Racovitza, així com per Sarthou Carreres, un vila-realenc jutge i arxiver de Xàtiva, al que se li atribuïx el posar el quadre de Felip V cap per avall.
A part d’estos personatges, no pot faltar la típica llegenda. La veritat és que Pina de Montalgrao és una mina de personatges atípics. Recordeu a Federo, els dels petrogràfics de l’última etapa de l’Espadà entre Eslida i la Vilavella, aquell de:
“A mi me llaman tonto,
el tonto del lugar.
Todos comen trabajando
y yo como sin trabajar.”
Ara, apareix un soldat de Pina del segle XVII, un poc enamoradís, que torna de Sardenya amb una amada, que se l’ha de ficar en la cova per que la família no la volia. Mentre alguns baixem a nivells inferiors de la cova, parem l’orella per si sentim els gemecs de l’amada.
Eixim d’eixe entorn màgic i comencem a baixar per una senda entre roques i pins per El Chorrillo. Prompte apareixen una altra vegada les marques del PR-62. Baix, el mas de Noguera.
A les 12.05 h, toquem en un punt només al GR-7. Nosaltres seguim per l’esquerra per les marques del PR-62 pujant pel camí de El Pinar, que es convertix en senda prou horitzontal.
Enfront, tenim una muntanya plena de taques grogues, carabassa i tonalitats del verd. Una simfonia de colors de la tardor. Arribem a la font de La Pantorrilla.
A les 12.23 h, arribem al punt més baix del dia (897 m) al costat d’unes ruïnes.
Un poc més avant, entre l’estrat de roques negrenques del barranc de La Pantorrilla, aguaiten les antenes de l’alt de Pina.
La senda es convertix en un camí, el camí de Caudiel. A la dreta baixa el barranc de La Pantorrilla. Enmig hi ha una gran roca acabada en punta.
Trobem un tros de camí que ha caigut, un mos produït per l’acció de les pluges. Parets de roca a l’esquerra.
A les 13 h arribem a una bifurcació. El PR-62 seguix avant pel camí de Caudiel.
Nosaltres, fent un angle tancat, girem a l’esquerra per un camí més estret.
Girem per la dreta, ara pel camí de La Cueva de la Cerdaña.
Abans d’arribar a la masia de Las Monjas, entre camps llaurats, veiem com el sol enllumena les antenes i l’ermita de santa Bàrbara.
Acabem pel camí ample, els dels aerogeneradors d’este matí que ens torna a deixar junt a l’ermita de la Mare de Déu de Gracia. Foto de grup. 13.45 h.
A les 13.55 h, arribem al final de la ruta. A canviar-nos i a dinar al restaurant El Tigre de Barraques, nou per al grup.
Servici àgil i abundant. En acabar, Fernando Guerri anuncia els flamants 6000 km de Pepe L. Tortosa. Repartiment d’aiguardent i herbero dels 3000 km de Pepe H. Calvo i coca de llanda o de mida d’Àlex (molt bona, Sofia) pels 4000 km.
De tornada, Fernando Guerri fa unes consideracions sobre la web de la Federació, el pagament de les llicències de l’any que ve i la reunió de programació del dilluns 26.
Josep Requena