Esta crònica l’escric el divendres, en solidaritat amb el dijous, el Dia de la Dona.
Per a suavitzar-la, començaré amb un “ripio”: la setmana passada gestionàrem amb èxit la Bèstia de l’Est; este dimecres hem atacat al Colós del Sud
Al Puigcampana, la muntanya màgica del senderisme, el non plus físic valencià, la férem el 10 d’abril de 2004, el 21de novembre de 2007 i el 22 de febrer de 2012.
L’experiència que tenim del gran pic segur que haurà donat la confiança per a fer moltes alternatives imaginatives. En algun cas, s’han fet “interpretacions lliures” de les nostres normes.
La primera “gestió” ha sigut passar l’autobús la revolta del dimoni. No sense suar tinta, el xofer. Superada la dura prova, ha parat en l’aparcament junt als 15 xorros de la font del Molí, lloc a on cada primer diumenge de febrer, es celebra a Finestrat la gran festa de Sant Blai.
Ha eixit un dia fantàstic. Comencem la faena a les 9.40 h. Cadascú ja ha decidit si farà l’opció de pujar al Puigcampana pel Carreró, o si acudirà al collado del Pouet. Eixim tots junts per asfalt fins que, junt a una cadena. Un poc més avant, un pal indica bifurcació de senders, coincident amb la divisió entre els de l’alternativa directa pel Carrero i els que li pegaran la volta al Puigcampana per l’esquerra. Les 9.47 h.
Els que se’n van per l’esquerra, van a seguir el PR-289, que li pega la volta al Puigcampana, que coincidix un tram llarg amb el PR-13, que va a Polop pel Passet de la Rabossa. Anant per l’esquerra del massís, la senda és diu camí de Polop.
Passen junt a l’impressionant tossal de les Nou Hores, que és el solemne inici per l’esquerra del Carreró i lloc d’escalada. Paren a esmorzar un poc abans del mirador del Volador (10.15 h).
El grup que anaven a fer una tercera opció prevista en el programa, els que des del collado del Pouet havien de pujar al pic acaben un poc abans i fan camí lleugers, arribant al collado del Pouet a les 11.32 h. Amb molt de mèrit fan els més de 500 m de desnivell fins a culminar el vèrtex.. Les 13.15 h.
Els que anaven darrere, arriben al collado del Pouet a les 11.45 h. Allí han fet una mini assemblea de mitja hora, acordant que uns pocs tornarien a Finestrat per a on havien vingut. Uns altres farien una pujada fins al pou de neu i, per fí un tercer grup ha decidit seguir el circuït del PR-289, pegant-li la volta completa al Puigcampana, arribant a la font del Molí a les 14.30 h, dinant divinament en el bar restaurant Font del Molí, enfront de la font.
Tornem al grup principal, el del PR-14, els esforçats del Carreró. Estaven en el punt de divisió de grups a les 9.47 h.
Per una senda a l’ombra preciosa. De seguida, un pal avisa, que no és traïdor: “kilòmetre vertical”. Passem per una zona de roques per l’Algesina. Tram atractiu, amb unes cova amb moltes entrades a la dreta (10.05 h) seguit d’altres covetes més menudes.
Sempre amunt i entre molta vegetació, arribem a la Planissa, espai més obert. Parem a esmorzar a les 10.26 h. S’han d’acumular reserves per a lo que ens espera. Estem al costat del barranc de les Marietes. El nom d’eixe simpàtic coleòpter de color roig fa més “poètica” la gesta de remuntar-lo. El barranc es despenja pel Carrero i nosaltres l’hem de fer verticalment en el sentit contrari de lo que dicta la llei de la gravetat. Vint-i-cinc minuts i menjar-nos el kilòmetre vertical.
Entrem per la dreta del cantalar de les Marietes. Per la dreta, una ruta identificable com a succedani de senda permet que anem guanyant altura. Algun impacient pregunta: “queda molt?”.
A les 11.16 una gran roca pareix que barre la ruta. Cal salvar-la per l’esquerra. Ho fan tots, llevat dels que després direm.
Tirant el lleu, el grup arriba al bancal del Moro a les 12 h. Queden poc més de 100 m de desnivell per a, per la dreta, arribar al pic. Però els primers es queden mitja hora, en primer llos, per a que arriben les últimes unitats, però, sobretot, saber alguna cosa de tres, anem a dir-los, “dissidents”, dels que parlarem després.
Reben notícies dels tres pel mòbil i reprenen la marxa a les 12.30 h, just quan estan arribant els que venien pujant des del collado del Pouet i dels que hem parlat adés. A rematar l’ascensió al vèrtex on van arribant els primers a les 13.15 h. Parem-nos ací, mentre que es contemplen vistes espectaculars.
Hem quedat en que, entrant al Carreró i a mitjan pujada, apareix una gran roca a les 11.16 h. Mira per a on, un grupet, seguint una senda de les moltes que hi han, va anant-se’n per la dreta de la gran roca. Arriben a la conclusió, GPS en mà, que difícilment eixa senda els retornarà al Carreró. Uns pocs, prudents, opten per tornar arrere per recuperar la senda bona del Carreró, la que salva la gran roca per l’esquerra sense eixir-se’n de les Marietes. Però tres, confiant en la màgia del GPS, continuen avant veient com cada vegada se separaven del track previst.
Muntanya amunt i de manera heterodoxa, fan una ruta directa al vèrtex. Dura. Si dura és la del Carreró (1050 m en 5,5 km), estos tres es mamen els 1050 m en 4 km. Quan els queden 100 m de desnivell veuen per la carena de dalt el rosari de companys que van cap al vèrtex. Els tres arriben a les 13.20 h.
La baixada al bancal del Moro i, per la dreta al collado Pouet. Bona baixada, eh?. Arribem a les 13.42 h.
Allí encara queda gent dels que han fet l’opció del PR-289.
Parem a descansar i a dinar.
Mentre dinàvem, els que quedaven de l’altra opció han anat anant-se’n per la part nord de la serra, seguint el PR-289, segons un track distribuït.
Els demés hem acabat de dinar, compartint complements suculents.
A les 15.10 h, movem pel mateix trajecte del PR-289 que havien fet venint els de l’altre grup. Passem de seguida junt al refugi metàl·lic del Centre Excursionista d’Alacant. Allí s’acaba l’ombra i eixim al sol.
Tot es seguir la senda de tornada, arribant a la font del Molí a les 16.38 h.
Falten per arribar uns companys de la ruta circular. Ens canviem de roba, uns senderistes van a fer-se algo al bar de la font. Mentrestant, anem fent telefonades a dos grups els que es falta completar el PR-289 i que pareix que les indicacions les han trobades confuses.
Un xicot d’Alacant, entusiasta de la muntanya i molt col·laborador, es posa a la nostra disposició.
Quan estem finalment tots en l’autobús, movem a les 17.50 h.
Ah, però encara no s’ha acabat el cafetí. Espera sàdicament la revolta dels c…En el sentit de baixada encara és més complicada i calen prou maniobres per a passar-la, amb l’atenta mirada dels conductors dels vehicles que esperen i els de la casa del Molí de Manolo (la que fa la punyeta).
Acabades totes les aventures, tornem a casa. La setmana que ve, visita cultural als ponts medievals del Túria.
Josep Requena