Ha sigut un dia de molt ventós. Una circular des d’Elda per a pujar al Camara (que no Càmara). Paco i jo hem contat amb uns coguies coneixedors del terreny de luxe, Eduard Castelló i Toni, un expert excursionista de Petrer que el trobàrem el dia de la neu d’Agres.
Quaranta-set en autobús i Toni que esperava al costat del centre educatiu del barri de La Melva d’Elda.
Anem a fer una circular passant per l’alt de Camara, arribant al vèrtex de Camara i completar la volta visitant l’arc i el Pocico Alonso. El recorregut aprofita trams d’uns quants PR, com ara el 25, el 195 i el 221. En total, una volta molt interessant.
Eixim a les 9.32 h, passant un pont estret de la línia de tren Madrid-Alacant. Anem per camí, al costat del barranc de La Melva, seguint les marques dels PR-195 i PR-221. En arribar a la casa de Marín, construcció rústica envoltada de bidons de plàstic, un pal senyala que els PR es separe. El PR-195 va per l’esquerra cap al pocico Alonso, per on passarem després, per a continuar a l’encontre del GR-7 per l’ermita de las Cañadas i tornar a Elda pel cementeri.
El pal diu que el PR-221 seguix avant. El Collado de la Cucaracha el marca a 1500 m i 40 minuts. Les 9.58 h.
Els 40 minuts els fem en 22 minuts. Però bons. La pujada al Collado de a Cucaracha és la primera muntada exigent. A més no hi ha senda definida i la pedra està solta. El collado té a l’esquerra Las Peñas de Marín, amb les seues parets d’escalada; a la dreta el puig de La Cucaracha. Dalt arribem a les 10.20 h. És una carretera asfaltada on hi ha aparcat un Nissan negre. Primera vista sobre Sax i el seu castell.
Toni pren la decisió de no anar per l’esquerra de Las Peñas de Marín, que es correspon amb la variant PR-221.3 i opta per seguir asfalt amunt, marcat amb el general PR-221. Arribem al collado Marín on hi ha una plaça a l’esquerra als peus del Camara. Enfront, Las Peñas de Marín han perdut la seua altura. Un pal en una senda marca el mateix PR-221.3 de la variant d’escalada. Lloc ideal per a esmorzar, al sol i arrecerats del vent fort del dia. Allí hi ha un gran cartell amb mapa dels senders d’Elda. I dos cotxes negres grans aparcats. Sabem una cosa. Tres de tres: als escaladors ja sabem quin color de cotxe els agrada.
La parada dura de les 10,30 a les 10.55 h.
Continuem. Deixem l’asfalt i comencem per una senda que fa un angle tancat amb la ruta d’arribada. També és el PR-221. Anem entre espart en una zona àrida. En una revolta a l’esquerra tornem a tindre una vista sobre l’Alt Vinalopó i Sax. Darrere, les muntanyes de Biar.
La senda, ara ascendent, comença a ficar-se entre pins. Dalt es veuen les parets verticals de l’alt de Camara. A les 11.11 h arribem a un pal de bifurcació. A mà dreta, seguix la variant PR-221.1 que ,en 5,1 km, usa La Cañada Real de Andalusia a València entre els termes de Salines al de Petrer.
Seguim senda i PR principal avant, sempre entre pins i pujant i les parets altes de decorat. En plena muntanya, senda estreta entre pins, uns cartells negres amb lletres blanques tenen un missatge delirant ” Finca particular, prohibido estacionar”.
Enfront es veu Salines i la marjal de la seua gran llacuna endorreica i, darrere, la serra de Salines i, a l’esquerra el Capella, on estiguérem amb Teresa Casquel un 22 de novembre de 2006.
Ara de baixada, per senda, amb el braç dret anem tocant una tanca feta amb tres fils de ferro rovellat.
La baixada acaba en un camí estret; a l’esquerra puja, a la dreta baixa. Per la dreta, continua la variant PR-221.4, que va al llogaret de Camara i a empalmar amb el PR-25. En eixe punt fem la foto de grup. Les 11.40 h.
Allí es fa també la divisió de les opcions. La B seguirà cap a les cases de Camara i, bonament, continuarà pel PR-25, arribarà al Pocico Alonso i a Elda.
El grup principal mamprén la pujada forta del dia. A l’ombra, entre pins, per una senda de roques i pedres, sempre de cara a les parets altes verticals, remunta 180 m en mig quilòmetre, primer pel PR-221 i, al final, el remat amb el PR-221.1 fins arribar al Alto de Camara. Per les altures i amb pocs arbres, baixem un poc i acabem de pujar al vèrtex del Camara. Les 12.15 h i a 841 m sobre una mar que es veu perfectament per la dreta de la Cilla del Sit fins al cap de Santa Pola. Es veu Santa Bàrbara d’Alacant i Tabarca.
Una parada per a gaudir del paisatge: el Maigmó, el Reconco. Fantàstic.
Només que els que s’acosten al molló del vèrtex es trobaran amb una repugnant filera de processionària que ha ocupat un espai que no és el seu. Allí no poden fer mal als arbres, però sí al senderista que es referme en el piló tranquil·lament a fer-se una foto.
Ara, a baixar per la mateixa ruta. Ens trobem de cara un parell de dos dones enèrgiques que s’entretenen comptant hòmens.
Tornem al PR principal, al punt d’adés a les 12.43 h. A l’esquerra.
Ara, tot de baixada i al sol. Una revolta forta per una senda un poc més ampla porta, a les 13.14 h, als peus de la punta de l’alt de Camara, on té una estètica escultòrica preciosa, al punt on ens desviem un quants per a visitar l’arc, formació natural que deixa una finestra fotogènica.
Tornem al PR-221 i a seguir baixant. Un poc més avant canviem de sender. El PR-221 se’n va per l’esquerra per a completar la volta al Camara camí del collado Marín. De la dreta ve el PR-25, que venint per la dreta de Salines, ja no deixarem fins a Elda.
Una baixa forta de pedra deixa en una casa amb tanca i porta de ferro; a l’esquerra, una cadena. El PR-25 continua per la dreta per un tram de senda estreta horitzontal molt ben traçada. Acabem en el paratge del Pocico Alonso. Ben restaurat, emblanquinat, amb cartell explicatiu, poal metàl·lic i cadena, l’aigua està tèrbola. Allí, travessa el PR-195, que per la dreta va a Elda per l’ermita de las Cañadas i el GR-7 i, per l’esquerra, al punt on l’havíem trobat este matí.
Seguint PR-25 avant, passem per la casa de Don Lamberto (retolada amb taulells “casa Soriano”). Seguim pel camí de La Patada i, una volta superem per l’esquerra el Bolón, a les 14.17 h, apareix el conjunt d’Elda i Petrer, i el seu castell imponent.
Només queda passar per un pas estret entre dos pilars que ens deixen en l’asfalt, les primeres cases, el pont del ferrocarril i l’autobús. Les 14.22 h.
A dinar al restaurant La Pedrera, en el polígon de Petrer, on dinarem el 22 d’octubre de 2014, el dia del GR-7.
En acabar, Pepe L. Tortosa anima a la gent a que continue adquirint entrades per a l’acte solidari del cor. De tornada, Toni Limonge diu que, després de la passada xarrada sobre marxa nòrdica, el dissabte 18 a les 17 h, es concentraran els interessat en fer una pràctica sobre la tècnica de la marxa nòrdica, útil per als senderistes. A les 17 h a la porta del local de l’agrupació, des d’on s’anirà en direcció a la platja per a impartir la classe.
Josep Requena