Es repetir el tòpic, però tenim molta sort amb l’oratge. Si veies els informatius, veies vindre una massa d’aire siberià que feia feredat. Es podria fer l’excursió?
Com sempre, el grup, un equip de valents, no ha fet cas de les previsions apocalíptiques i, confiant en que tenim una flor en el cul, hem acudit cinquanta esforçats al transespadà, a fer el tram del GR-36 des de Montanejos a Torralba del Pinar. (això no lleva lo que està caient, nevant a nivell de la mar, ports tancats, aigua a manta, però fora de la ruta).
En un dia fred però sense vent, amb una visibilitat màxima, hem arribat a Montanejos, punt d’inici de l’etapa que anem a guiar Paco Castelló i jo.
Un grup reduït es queda en l’autobús. Van a fer l’opció B, anant a Torralba i fer un tram del GR-36 en sentit contrari, anar i tornar.
Els del grup principal comencem a caminar a les 9 h. Passem el pont de sant Josep. En el poble igual li diuen Puente de San José que El Acueducto. És una obra que s’inicià en el XVIII, inaugurant-se el 1803, per a salvar el riu Montán. El nom de aqüeducte li ve perquè per baix del pas de la gent va una conducció que porta l’aigua de la séquia de La Alquería.
Està fet de pedra, amb tres arcs de mig punt. Al mig i a cada banda hi han dues capelletes, la més antiga amb una imatge en ceràmica de Sant Josep. Enfront, una de més nova dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. Des del pont, continua l’antic camí de València.
El camí puja fins a una bifurcació. A l’esquerra, continua el SL-104 “Senda del Castillo”. A mà dreta, camí cimentat i el nostre GR-36. Allí, marca a Torralba 17,4 km.
Anant ben abrigats per ombria, abandonem el camí cimentat, passant a un camí ample de terra, el camí de Torralba. A les 9.37 h, a l’esquerra un camí va a El Canturro i a La Canalica. Seguim avant. Sempre amunt. Un poc més i a la dreta ix el camí de Montán, però el GR continua pel camí principal avant i amunt. Eixe fred inicial va atenuant-se, encara que qualsevol bassal de pluges passades està fet gel. Al costat, a mà dreta ens acompanya la profunditat del barranc de Juan Roya.
En la zona de El Corral Royo eixim per primera volta al sol. Són les 10.20 h i se n’eixim a l’esquerra per a esmorzar. Sempre mitja hora.
Tornem a la faena, tornant a xafar el gel allí mateix. Una bona pujada fa baixar l’entrepà als talons, arribant a les 11.10 la masia de Bagán, en terme de Montán, a 825 m d’altitud. El mas té tres construccions. Una d’elles més gran i més ben conservada. El pal confirma que Torralba està a 10,9 km. Estem en la serra de Los Tajos.
La confiança fa que, un poc més avant, passem uns 50 m una marca del GR-36 molt ben repintada, arribant al collado de La Blanquilla, en la ratlla amb el terme de Cirat.
Fem marxa arrere i recuperem les marques. Ara, és una senda que baixa, anant a Torralba, a la dreta. En eixe tram de senda a banda i banda hi ha alguna argelaga molesta. A les 11.50 h, la senda acaba en un camí, pel que continuem a l’esquerra pel Plano del Cerero., passant el barranc del Portillo.
Camí amunt. Parem al costat d’unes ruïnes al costat de Hermundo. En el límit entre Montán i Cirat, a les 12.17 h fem la foto de grup. Al costat, una bassa gelada.
Encara cal pujar un poc més per camí. Al costat del corral del Tío Gordo, on s’ajunten els termes de Cirat, Montán i Torralba del Pinar, passem pel punt més alt del dia. Uns metres més avant arribem a un camí asfaltat que va de Montán a Torralba. Un pal indica que estem en Los Cuatro Caminos, a 898 m d’altitud.
Girem uns metres a l’esquerra, abandonant per la dreta l’asfalt. Hi ha un camí perpendicular, però el GR-36 va per una senda per la bisectriu entre l’asfalt i el camí.
La senda baixa suaument, passant una zona de lloses de roca i una altra de prou vegetació. Passant al costat d’un altra bassa gelada, tornem al camí asfaltat a les 13.27 h.
Un tram de caminar per asfalt a l’ombra. Deixem el camí de Montán, baixant per senda, que travessa per última vegada l’asfalt, baixant a la rambla del Catalán. Caminem un poc pel seu llit sec. Naturalment, queda l’última muntada per a pujar al poble. Passem junt a l’ermita de Santa Bárbara. Està en la zona anomenada La Mezquitilla. Potser l’ermita estiga construïda sobre una antiga mesquita. Una última foto de grup i entrem pels carrers del poble a buscar l’autobús, a canviar-se i a dinar al bar El Pinar. Vicent, que regenta el negoci, desafiant el principi de la impenetrabilitat de la matèria, gestiona l’espai del menjador i ens oferix un dinar amb dos plats molt apropiats per a un dia de fred: caldereta de corder i arròs amb fesols i naps.
En acabar, Santiago Vandellós convida a bombons pels seus CINQUANTA-MILS guanyats al pic del Reconco.
De tornada cap a casa, passem per una carretera estreta que acaba a Caudiel, model de vial mantingut malament, amb branques d’arbres sense esporgar sobre l’asfalt.
Ah, i un pardalet m’ha dit que demà dijous plourà a poalades a València.
Josep Requena