A la primera cullerada, mosca. La primera “anècdota” ha sigut = Llíber + Toni + guàrdia municipal.
Superada la prova, hem arribat a Parcent quaranta-huit senderistes disposats a fer una ruta circular, basada pràcticament en el PR-158 i que ha sigut preparada per Ximo Soler, Vicent Soler i Toni Pastor. Ximo, esperem vore’t prompte caminant per la muntanya.
Comencem la marxa a les 9.07 h. Fem un tram de carretera amb armilles reflectants. A les 9.20 h, deixem l’asfalt per un camí a la dreta. Un tractor vell baixa a velocitat GP. Al costat, un equí (un burro) ens retrau sonorament que algú no ha estat a la seua alçada intel·lectual.
A les 9.50 h arribem a la font de la Foia, amb bancs de redons de pins i un abeurador. A l’esquerra, està indicada la cova dels Coloms. Seguim senda avant i, també a l’esquerra, a 45 minuts, senyala un pal la casa de la Neu. Seguim avant, ja al sol. Una bona brisa i la vista de la mar fan el matí agradable.
Arribem a una revolta de roques als peus de la penya de l’Àguila a les 10.40 h. Allí, a 760 m d’altura, està el pouet de la Mina de Ferro. El pouet tindrà un diàmetre de poc més de mig metre. Parem a esmorzar. Després de la mitja hora, a seguir amunt. Tenim enfront la figura singular del Cavall Verd, que ens espera per a després de l’estiu.
A les 11.18 arribem a una bifurcació de sendes en “T”. A la dreta, baixa cap a la cova de la Rompuda. La de l’esquerra i amunt és la nostra.
Després d’una curta vacil·lació, passem per l’Alt de Dalt.
Estem en la cresta de la serra del Carrascal de Parcent. La serra, una de les magnífiques formacions prebètiques de la zona, separa la vall de Pop al nord (a on està Parcent), de la Marina Alta, de la vall de Tàrbena i la Marina Baixa al sud. De material càrstic, és una talaia impressionant per a dies clars. Per la seua cresta, anem a transcórrer per senda, alternant els termes de Parcent i Tàrbena, caminant amb compte per les roques càrstiques que formen el rascler o lapiaz. A les 11.49 arribem al tossal d’Alpolupi, de 974 m. Està senyalat per un pal i un gran piló de pedres. Excel·lent vista sobre el Bèrnia, la serra Gelada, Benidorm, Puigcampana i Aitana. Podem vore també Eivissa i el seu punt culminant, Sa Talaia.
Com que estem en la ratlla amb el terme de Tàrbena, els noms de les partides i llocs que anem xafant són: sa Foia del Serret, sa Solana de Picassàries, etc. L’article salat indica que, com va explicar en l’autobús Vicent, esta zona va ser repoblada per mallorquins després de l’expulsió dels moriscos.
Seguim pel rascler, arribant al cim de la serra del Carrascal, de 994 m, a les 12.14 h. Foto de grup. A banda i banda, hi ha dos panells descriptius de la rica orografia d’una zona tan muntanyenca.
Passant per unes antenes abandonades, arribem a un vèrtex geodèsic atípicament modest i a una torre de vigilància forestal, que més bé pareix una torre de control aeroportuària.
Només passar-la, veiem una serp de metre i mig. El camí de baixada està cimentat. Un poc més avall, en una revolta molt tancada del camí, un pal senyala una senda a l’esquerra: “coll de Rates per la travessa”. Optem per la comoditat del ciment.
Arribem al restaurant Coll de Rates. Hi ha 8 motos i una dotzena de cotxes. I continuen arribant-ne. A l’esquerra del restaurant, aguaitem a un mirador de roques.
Arribem a la carretera en es bancal d’en Timonet. Estem a 625 m en el coll de Rates. Pareix que el topònim és una deformació fonètica de “coll de Raptes”. La denominació antiga vindria de les incursions separades de la costa dels pirates barbarescos o de la gran presència de bandolers per la zona.
Allí està l’estació superior de l’Stoppomat, instal·lació d’una pràctica ciclista que va nàixer a Alemanya i que es va estendre per Suïssa i Àustria. Ací només està la del coll de Rates.
La cosa funciona en que el ciclista participant, en l’estació situada als peus del port trau una targeta, introduïx les seues dades i pica el temps. Fa la pujada i en la instal·lació de dalt torna a introduir la targeta que diposita en una bústia. Al cap d’uns dies, en una web consulta la seua marca i la compara amb la dels demés.
A nosaltres, de moment, no ens cal un Stoppomat senderista.
Per l’esquerra, una senda curta ens torna a deixar en la carretera. Un pal tombat del nostre PR-158, del PR-425 (Alcalalí-coll de Rates) i del gran GR-330, de constitució recent, que recorre en 20 etapes 457 km per les muntanyes d’Alacant.
En la carretera hi ha un cartell amb els senders de la zona i un panell semicircular ceràmic en relleu, descriptiu de tot lo que tenim a la vista.
Senda pedregosa avall, arribem de seguida a una bifurcació. A la dreta, el PR-425 cap a Alcalalí i el SL-119 cap a Xaló. A l’esquerra, els 158 i el 425 cap a Parcent.
Deixant l’asfalt per una senda que baixa per l’esquerra, que es diu camí de les Revoltes o camí de la Pansa, la primera part te pedres soltes. Després, està ben empedrada. Arribem a un camí i a la dreta. A les 14.13 h arribem al camí del Figueral. A dreta i esquerra hi ha uns murs de pedra seca molt amples. A les 14.30 h, passem pel pou d’Assagadors. Arribem a Parcent a les 14.40 h.
Dinem en el restaurant de la cooperativa de Parcent.
En acabar, Paco Castelló ens convida a uns exquisits rotllets-bonsai (pels 7000 km) i Fco. Javier Bonmatí a cassalla i mistela pels seus 25000.
El cim d’ahuí fa conseguir els 25 mils a Fco. Javier Bonmatí i els 50 mils a Manolo Tórtola i Fernando Martí. L’enhorabona.
Al tornar, no passem per Llíber.
Josep