Ha hagut molta assistència a la marxa de hui. Cinquanta-huit. S’ha hagut de resoldre amb un cotxe.
Dir Villar de Olmos en el grup és dir fred. Qui no se’n recorda aquell dinar a Villar de Olmos el 28 de novembre de 2012 al final d’una etapa del GR-7? Hui feia fred, els camps estaven coberts de blancor. La diferència és que entre un bon sol i gens de vent, ben abrigats el fred ha sigut molt suportable.
José V. Pastor, ajudat per Yolanda i el gran Manolo, ha preparat en inici a Villar de Olmos i el final a La Cañada, dos llogarets de Requena, passant pel canyó del riu del Reatillo.
El riu de El Reatillo, afluent per la dreta del Túria, és de règim mediterrani. Quasi sempre sec amb avingudes fortes ocasionals. La situació, en l’època de l’any en què estem és molt preocupant. El riu alimenta l’embassament de Buseo, de 7,5 hm3. El tram que anem a transitar, molt pintoresc, va encanyonat.
Comencem a caminar a les 9 h. Estem a Villar de Olmos, a 890 m d’altura. Un indicador del GR-238, sender de gran recorregut en 17 etapes que circumval·la tota la comarca Utiel-Requena. De ponent ve l’etapa que fa 7, des de l’ermita de El Remedio. A llevant va, acompanyant el GR-7, a El Rebollar.
Passem junt a la modesta ermita de San Isidro. D’allí, per l’esquerra va el GR-238 i és per on vinguérem el dia del GR-7 i el fred. Però Pastor va per la dreta. El camí acaba i baixem per una senda estreta entre vegetació al barranc Donero que passem. A l’ombria tot està ple de blancor. Ara la senda puja fins al collado de El Rancho Largo. Un tros de camí a l’esquerra, baixant fins que arribem al llit sec del riu de El Reatillo.
Anem per una senda de pedres paralel·la al riu, aigües amunt. Passem per una zona de roques molt humides i basses d’aigua parada. Dos companys decidixen tornar arrere a fer-li companyia al pobre Toni.
De seguida, a les 9.50 h, al sol i al costat de dos basses grans del riu parem a esmorzar la mitja hora.
Tornem a caminar per senda junt al riu. Hi han moltes argelagues. Per l’esquerra, aboca el barranc Donero.
Passant entre roques, basses i clots, arribem a un pal indicador. És del GR-238 que per l’esquerra ve de Villar de Olmos (per on Pastor havia previst una alternativa B que ningú no ha prés). A la dreta el GR-238 va cap a El Rebollar. Allí també indica el GR-7, amb el que acabem d’empalmar. De l’esquerra ve del refugi de Las Lomas i de Xelva. A la dreta, també a El Rebollar.
En poc més de cinc minuts arribem a l’impressionant Revuelta de los Chorrillos, revolta encanyonada del riu molt tancada i de 180°.
En eixir de La Revuelta, a les 11.18, el GR-7 se’n va definitivament a la dreta i amunt cap al corral del Río i Benaixeve.
Seguim riu amunt, passant-lo varies voltes baix de l’ombria d’Erín. A les 11.41, una altra revolta forta i canyó estret: el Rincón de la Fuén Gorda.
A les 11.54, el llit del riu s’eixampla en El Charco del Pájaro. Amb un gran arbre amb fulles grogues que Pastor havia triat de decorat, fem la foto de grup.
Seguim avant, passant junt a una gran bassa seca que explora Paco. Després Pastor posa ens prova (com sempre) amb “maniobres de distracció”, sempre divertides. Entrem en el terme de Loriguilla en l’última zona estreta entre parets de roca vertical.
Comencem a abandonar el riu pujant suaument entre pins sense una senda definida. Passem per un prat amli i més pins fins que arribem a un mirador. Un camí a l’esquerra continua remuntant. Entrem en el terme de Xelva a les 12.43 h. Uns minuts després, en el collado de la Canaleja s’ajunten els termes de Xelva, Loriguilla i Requena. És el punt més alt del dia. Arribem a una bifurcació de camins. A l’esquerra, el Viejo de Chelva a Requena, que baixa un poc per a passar el barranc de La Hoyuela.
Només queda seguir camí avant per a arribar al llogaret de La Cañada on espera l’autobús. Final de la marxa. Les 13.36 h.
A dinar a l’Alejo de Requena.
De tornada, Amèlia explica la volta per Xiva de la setmana que ve.
Josep Requena