Per a rebaixar els torrons, Fernando Beltrán ha guiat una marxa circular des de Serra als Rebalsadors. La caminada tenia una vocació familiar; venien fills i nets Beltrans. La cosa és que per un desajust horari, Fernando ha conduït dèsset senderistes, mentre que el seu fill, Daniel s’ha esperat per a emular a son pare i conduir el grup de set Beltrans uns minuts per darrere.

Eixim de davant de l’Ajuntament a les 8.45 h. Dels carrers de dalt de Serra pugem per unes escales fins al calvari i l’ermita de Sant Josep i la Creu, presidida per tres bons exemplars de xiprers.

Seguim. Un cartell indica “Ruta dels Rebalsadors”. Camí asfaltat amunt, passem junt a un tancat on un gos enorme li fa els honors al Truco sense lladrar-li.. El matí es fresc i fa sol. Acaba l’asfalt i seguim pel camí de la Misèria, de terra.

Un poc abans d’arribar a la font que li dóna el nom al camí, a l’esquerra una senda baixa al barranc de la Misèria. Porta aigua. El passem per unes pedres, al costat d’una barrera de fusta que barra el pas a les motos d’una senda que ve de l’esquerra paral·lela al camí nostre.

Passat el gual, la senda inicia, a les 9.20 h i entre pins, la primera bona muntada de hui.

Acaben el pins. Unes quantes bifurcacions de sendes. Comencen les vistes en desaparéixer els arbres i arribar a un coll. Senda a la dreta i acabem el primer esforç a les 9.52 h.

Ara un descans a cor i cames. La senda té mig kilòmetre de baixada suau que acaba a les 12 h. Queda l’últim esforç: guanyar el cim. Senda de roca solta amunt, costeruda i constant, remunta 160 m en cosa de 600 m. El premi és el vèrtex dels Rebalsadors, de 798 m. Les 10.15 h.

La vista, des d’eixa talaia privilegiada de la serra Calderona és fantàstica. La claredat del dia ajuda. La Penyagolosa, aguaita solemne pel nord.

Als peus de l’alt molló geodèsic han parat un betlemet graciós. Allí fem la primera foto de grup. Al costat, a recer de la brisa freda i de cara a la mar i els pobles del camp de Túria, parem a esmorzar.

Seguim, ara pel camí del Molló dels Enginyers, anem amb algun tram curt de fang, cap a ponent.

Abandonem el camí per una senda que porta directament a la segona fita: el mirador dels Rebalsadors. Construcció esplèndida i sòlida, té vista sobre la cartoixa de Portaceli, pobles i muntanyes. Segona foto de grup feta per un Paco que tira fotos refermant el colze sobre la barana de fusta del nivell inferior del mirador.

Una senda baixa, amb pedra solta, fins que, a les 11.56 h, empalmem amb el GR-10. mateix hi ha una bona vista sobre la Pobleta.

GR-10 a l’esquerra. A les 12.25 h, arribem al coll de l’Espartal. A la dreta, a la font de Potrillos. Oblicu a la dreta, una senda puja a la Gorrissa. Camí a l’esquerra, seguim les marques del GR-10, junt al barranc de les Coves, que en un punt on rep l’aigua d’un altre barranc que baixa del nord, canvia a barranc de Deula. Uns, seguixen camí i GR-10 avant. Uns altres, anem pel tram estimulant del llit rocallós, sinuós i esplèndid del barranc, que acaba a salts i bots en un mur que passem com a funambulistes junt a la bassa de la font de Deula. Punt on hi ha una àrea de descans. Les pluges passades han produït caigudes de terra i afectat al camí que va paral·lel al barranc.

Acabem en l’asfalt. Només queda incorporar-nos al GR-10 i, passant una altra vegada pels carrers de Serra, acabar en el punt d’eixida, lloc de retrobament dels dos grups, el grup dels Beltrans i els cotxes. Les 13.15 h.

Bona hora per a tornar a casa a dinar. L’excursió ha estat realment bé.

Josep Requena