Bona la volta de J. Vte Pastor per la serra Calderona. Inici i final a Olocau, passant pel vèrtex de la Solana i el magnífic poblat iber del Puntal dels Llops.
Com que ha eixit un dia més que primaveral, n’hem sigut cinquanta-huit. En cotxes, aparquem en el lloc habitual d’Olocau.
Iniciem la marxa a les 8.45. Per la vora de la CV-25 passem el pont sobre el barranc de Carraixet (el barranc el passarem hui sis vegades).
Deixem la carretera i anem per una senda que de seguida arriba a un camí. A la dreta. A les 8.53 h, a la dreta anuncia la ruta de les Macollades. Per allí vindran els de l’opció B. Per la zona de les macollades passarem més tard tots. Les macollades són elements constructius tradicionals per a sostindre les branques i soques de garroferes centenàries. El grup seguix camí avant i passem pel costat del cementeri. Allí, un altre cartell marca a la dreta “Ruta del Puntal dels Llops”. Però seguim fins a les Forquetes, quatre cases. Girem a la dreta per la senda de la Solana. Primer és un tros de camí que acaba en un toll d’aigua. El camí passa a senda, que continua sent la de la Solana. Tram per pins i ombra, però a les 9.37 h comencem la muntada. En cos de camisa i mànega curta. La vegetació baixa. Comença a aparéixer la visió sobre el Camp de Túria.
Pujada per senda constant. E l’esquerra, el pla, a la dreta la muntanya, on ressalta la cova de Saroc.
Arribem a una penyeta de roca negra. Als peus, el campament militar de Marines.
Un poc més amunt i arribem a la lloma de la Solana. Primer anem a l’ombra d’uns pins solitaris a esmorzar. Les 10.15 h. Després, anem al vèrtex de la Solana. Foto de grup a les 10.50 h.
Comencem a baixar. El primer tram, de vegetació baixa i sempre per senda, es de baixada suau. La pendent s’accentua conforme entrem entre pins. Baixada forta. A les 11.23 h, entrem uns metres en el terme de Marines i tornem al d’Olocau. Estem en l’Alcalà. A la dreta, les parets de roca vertical de la Penya Negra. Enfront, més parets verticals del pas del barranc de Carraixet i, darrere, la silueta del castell del Real, a cavall entre Olocau i Marines.
Acabem la baixada forta al costat del barranc de Carraixet i la CV-25. Caminem junt a la carretera, entre pins, passant el barranc tres vegades. Arribem a un camí i un cartell que parla del camí Vell de Marines a Olocau. Les 12.10 h. Ací es fa la divisió. El grup B anirà per l’esquerra directament a Olocau, mentre que el grup més nombrós gira a la dreta a fer una segona i interessant pujada a les restes del poblat ibèric.
Passem junt a uns exemplars magnífics de garroferes centenàries, o s’aprecien els elements de les macollades, dels que havíem tingut informació adés. Estem en el pla del Tio Lluís. Entrem en pinada i senda amunt, fins que arribem a la part més alta, on hi ha un pi mort d’on penja les restes d’una bola de visc, el seu hemiparàsit.
Només queda baixar un poc. En una punta de roca, situada estratègicament està el poblat ibèric del Puntal dels Llops. Un primer cartell explicatiu diu que és una estructura defensiva ibèrica del segle V aC.
Primer, una muralla i una torre quadrada de dos cossos superposats. Darrere, en una talaia triangular, el poblat, format per un carrer central i 17 habitacions. Tenia una funció estratègica i defensiva, que formava part del conjunt de vigilància d’Edeta. Va ser abandonat a principis del segle II aC per la dominació romana. Una altra foto de grup. (13.10 h).
Baixem del puntal per una altra senda, amb algun tram també de pendent forta. Al llarg de la senda, que és la que només eixir d’Olocau de matí havíem vist com marcada com a ruta del Puntal dels Llops, està il·lustrada per cartells que informen de la fauna i flora de la zona.
A les 13.30 h, passem una barrera de fusta en una plaça que torna a empalmar en senda que porta junt a la carretera. A l’esquerra pel camí, que, només tornar a passar junt al cementeri, ens desviem a la dreta per a arribar a la primera rotonda d’Olocau. Un altre pont sobre el Carraixet i entrem en el poble d’Olocau, que travessem. En l’altra part, trobem als companys del grup B “patint” en la terrassa d’un bar amb gots de cervesa fresca en la mà. Les 13.50 h.
Jordi Nogués Vila-seca fa hui 1000 km, nou Cavaller Senderista.
Uns es queden a dinar en el restaurant Els Amics i uns altres tornen a dinar a casa.
Josep Requena