Per a compensar la marxa “atlètica” de la setmana passada, hui hem tornat al Parc Natural de la Font Roja per a fer un recorregut circular des del Santuari al Menejador.
El paratge, un privilegi geogràfic i botànic, és un clàssic del grup. L’hem visitat el 3 de novembre de 2002, el 7 de març de 2007, l’1 d’octubre de 2014 (quan passàrem pel GR-7) i el 26 d’octubre de 2016, venint d’Ibi.
N’hem sigut cinquanta-cinc. Entre unes coses i altres, l’equip d’overbooking ha tingut bona cosa de faena esta setmana.
Hi havia risc de pluja, però com sempre, l’oratge ens respecta infal·liblement. Hem vist la pluja de tornada en l’autobús.
Després de superar una revolta tancada d’accés al Santuari (res comparable a Llíber o a Castellnovo, Toni), hem arribat a l’esplanada d’aparcament, començant la marxa a les 9.30 h.
La fem en el sentit contrari al de les agulles del rellotge. Primer fem la ruta roja del parc. Passant per la zona de pícnic, baixem per uns escalons que, tocant varies vegades la carretera CV-797 (la de les revoltes) fins al seu K. 8. Allí, abandonem la proximitat de la carretera definitivament, girant a l’esquerra per una senda que marca que el barranc de l’Infern està a 20 minuts.
És un trajecte molt interessant, ombrívol, fresc i humit. Molta vegetació i senda bona en baixada fins que arribem a les 9.57 h per la capçalera del barranc de l’Infern.
A partir d’ara, amb el mateix decorat vegetal, comencem a pujar vora 2 kilòmetres fins que arribem al camí del mas de Tetuan en el pla dels Galers, on hi ha uns exemplars de galers (roure valencià). Allí, a les 10.35 h, parem mitja hora a esmorzar.
Seguim, camí de Tetuan avant, fins que arribem al mirador de Pilat. És una gran roca llisa a la que s’accedix per escalons amb barana. Bona vista sobre el Montcabrer i la vall del riu Polop. Foto de grup. Les 11.15 h.
Baixem al camí i seguim avant, ara en pendent ascendent.
Arribem al mas de Tetuan a les 11.34 h. És del segle XIX. Allí esmorzàrem el dia que veníem d’Ibi i ens férem una foto de grup amb uns alumnes de l’IES Enric Valor del Campello.
La foto de grup allí la fem hui sense xiquets. És el punt previst per a la divisió. Uns quants tornaran al Santuari pel camí. La major part del grup entra en una senda ascendent, perpendicular al camí, la mateixa per la que pujàrem el dia d’Ibi.
Arribem a la Teixereta, una elevació de 1345 m, amb creu, rosa dels vents, betlemet, piló de pedres i caseta metàl·lica de signatures del Centre Excursionista d’Amics de la Muntanya. Les 11.55 h.
Per senda amb pedres, recorrem la cresta fins a un coll junt a un dipòsit d’aigua. Allí, un camí, amb marques del PR-26 (sender circular que férem des d’Ibi aquell dia) i del PR-160 (del mas de Prats a la casa de Tàpena d’Onil. De l’esquerra, el camí puja des del mas de Tetuan, passant per la gran cava de Coloma. Seguim per la dreta. El camí puja a la casa forestal. A la casa forestal arribem per una senda pedregosa i ampla que va directament. Després de la casa, a l’esquerra aguaitem a un mirador de roca llisa. Només queda un poc per arribar al Menejador.
Les 12.30 h. De 1350 m, l’altura del seu vèrtex no dissuadix als escaladors vocacionals.
El punt, com a talaia és excepcional, per la seua situació. De tornada del vèrtex, al costat de la casa forestal, dos panells marquen els pics visibles a nord i sud.
Baixem al coll per la senda ampla de les pedres, per a on puja un nòrdic amb sandàlies i amb un equip fotogràfic exageradament contundent.
Del coll, girem uns metres a la dreta per un camí estret i de seguida, a l’esquerra, comença la senda de baixada. Costeruda, té a trams escalons. Va passant per un bosc espès. (Per ací, l’any 2007, mentre baixàvem també, ens trobàrem uns xiquets de primer d’ESO d’un col·lege de Xirivella).
A les 12.57 h arribem a un mirador llar i estret que ix de la senda. Protegida per barana de fusta, es veu als peus el pla de la mina i, a la dreta, el santuari.
Acabem la baixada a les 12.15. La senda mor en el camí del Mas de Tetuan on està el pla de la Mina, on hi ha una reproducció d’un forn de calç.
En el pla hi ha un mirador, com el de Pilat, sobre un monticle de roca accessible per escales i baranes. El santuari just als peus.
En baixar del mirador, passa la tropa del C.P.I. Cristo de la Paz de Sant Joan. La zona té atractiu per a activitats extraescolars.
Acabem junt a l’autobús a les 13.30 h.
Només posar-nos en marxa, la maniobra per a superar la revolta tancada i a dinar al restaurant Nuevo Polígono d’Alcoi, conegut d’altres vegades. Ha sigut sorprenent l’agilitat amb què han actuat els cambrers, dinant, tanta gent, en temps segurament rècord.
Al final, Àngel Gil convida a Pedro Ximénez pels seus 4000 km i Vicent Taroncher a roscons pels seus 3000 km.
Fernando Guerri anuncia la reunió de programació i l’esmorzar de dimarts en el local, per compte de GMT.
A la tornada, Pablo Flández anima a que assistim el dimarts a la vesprada a la sessió de cine. La Ley del mercado.
En passar el túnel de l’Olleria, a ploure.
Josep Requena