Segona marxa de juny i penúltima del curs. N’hem sigut cinquanta-nou. Els germans Ximo i Vicent Soler han guiat una marxa per la comarca Gúdar-Javalambre en el curs alt del riu Millars. Com el clima va com va, ha eixit un dia de ple estiu.

De camí, Ximo ha explicat les alternatives A i B i que s’havia de passar el riu d’Albentosa. Li havien dit que portava prou aigua i que anàrem preparats.

Hem parat a La Escaleruela, una aldea de Sarrión.

Eixim a les 8.30 h. Baixem un poc i en uns minuts estem en el pas del riu. El cabal no justificava el canvi de calcer. Per a això està el Gore-Tex.

En passar el riu, entrem en el terme d’Albentosa i ve un camí ascendent. En el primer kilòmetre, un desnivell de 100 m.

En arribar al pla superior, una bifurcació de camins. Anem a l’esquerra (pràcticament, tots). A la dreta, s’aniria a la Venta del Aire i Albentosa.

Parem un poc avant per a reunir-nos els cinquanta-nou.. Les 9.05 i estem en el punt més alt del dia. Parats, junt al corral de l’Espligar, podem vore el Penyagolosa i l’alt de Pina.

Seguim camí avant. Ximo, en dos revoltes consecutives, atalla. En el segon, prop del corral Viejo de la Fonseca, estem prop del tallat del riu d’Albentosa. A les 9.55 h, travessem la carretera A-1515 (d’Albentosa a Rubiols de Mora).

Entrem en el terme de Rubiols de Mora. El camí passa junt a uns camps llaurats. A les 10.12 h parem a la dreta del camí a esmorzar. Fa un sol fort i busquem l’ombra com podem. Mitja hora de descans i d’ombra.

Tornem al camí i fem la foto de grup en el punt on s’ha de fer la divisió. Les 10.44 h.

El grup B anirà pel camí de l’esquerra directament al pont Viejo de la Fonseca, mentre que el grup majoritari seguix avant. A les 11 h, deixa el camí per l’esquerra, passant primer per un camp perdut i una zona de coscolla. Anem a parar a La Rocha. És un esplèndid mirador de roca sobre el canyó del riu Millars. Fotos i vistes.

Baixem de La Rocha per un terreny de pedra solta. Baixa i puja amb més pedretes, fins a recuperar el camí que havíem deixat adés.

A les 11.34 h, tornem a atallar, recuperant, cara avall, el camí, al costat de la masia d’El Palacio. Una última baixada i arribem a la séquia del Diablo. L’aigua de la séquia es captava junt al pont de la Fonseca. Té 13 km de longitud, desapareixent a Olba. Picada en molts trams en pedra, amb coves i zones amb el mur que recau sobre el Millars fet a base d’obra. Caminem per la séquia, ara pel llit, ara pel mur lateral dret, que unes vegades és de terra i d’altres d’obra. Passos de roca excavada en extraplom que obliguen a ajupir-se. En alguns punts, els rosers dificulten el pas. Veiem pujar una cabra salvatge per la paret oposada del canyó del Millars.

A les 12.14 arribem al punt de confluència del barranc de la Fonseca amb el riu. Ximo explica, i ben bé que s’aprecia, que en la part final, quan el barranc porta aigua, es forma una cascada. Queda baix un bon toll d’aigua bruta.

Per una senda ascendent, on cal anar agafant-se amb les mans en la roca, arribem junt al pont sobre el barranc de la carretera A-1515. Senda a la dreta amb marques del PR-TE 7. També a la dreta, a l’altra part del riu, es veu una gran construcció de base d’obra i parets superior i coberta de fusta. Un d’eixos excessos. Es construí per l’exposició de l’aigua de Saragossa del 2008 i no ha trobat ús.

Trobem un parell de caminants esmorzant. Passant la carretera, anem al pont Viejo (o medieval) de la Fonseca. D’un gran ull molt esvelt, té una inscripció “Hícese el puente la comd (Comunidad) de Teruel, el lugar de Ruviels. 1670”. Segurament eixe any es correspon al de la reconstrucció, ja que el pont és medieval. De fet, el topònim Fonseca, documentat el 1198, prové de l’àrab: Fuen saquiyah (séquia). A la Comunitat de Terol li atorgà furs el rei Alfons el Cast el 1177.

Deixem la història, anem un tram de tornada per la vora de la carretera i ens desviem per l’esquerra per una senda que va junt al barranc de la Fonseca. Més sol que ombra i cara amunt.

A les 13 h, travessem la carretera, girant a la dreta. Entrem per un camí amb un cartell de la Ruta 3, Ecosenda Embalse de los Toranes i marques de PR. Passem una cadena. Tornem a entrar en el terme d’Albentosa. Deixem el camí principal per la dreta per a passar pel caseriu Pozo Lance. Ara anem per una senda sobre un mur de protecció, baix el riu Millars. A les 13.24 h tornem al camí anterior. Un poc més avant passem sobre la pressa de l’embassament de Los Toranes. Amb capacitat de 0,5 hm3, té aprofitament hidroelèctric. Atrau gran quantitat d’aus aquàtiques. A les 13.45 arribem a la cua del pantà a les 13.45. Allí el riu d’Albentosa s’ajunta al el Millars. També és el punt de confluència dels termes de Mora de Rubiols, Albentosa i Sarrión. I també és un lloc ideal per a prendre el bany, i més encara en un dia com el de hui. Quin gran moment!

Seguim pel camí, ara per Sarrión. Passem junt al restaurant de La Escaleruela i la piscifactoria. Funcionà per a criar truites quaranta anys. Ha estat cinc anys parada. Ara l’ha adquirit una empresa amb capital rus per a criar esturions. Desestimada a produir caviar, el producte serà la carn. És un peix amb moltes subespècies. Pot arribar als 8 m i és un peix molt antic, de més de 200 milions d’anys.

I arribem per fi a l’autobús a les 14.20 h.

Anem a dinar al restaurant Los Maños, de La Venta del Aire. Ben dinats i ben beguts, només queda completar el curs el dimecres que ve en una marxa de platja molt atractiva. Monedero diu que hi han alternatives, que calen voluntaris per a aprovisionar l’autobús de neveretes amb cervesa i que la gent s’apunte a la marxa com a màxim el diumenge per a tindre marge d’organitzar o l’autobús o els autobusos, segons l’assistència. Dos voluntaris portaran cordes per a facilitar la baixada “galàctica” a la cala dels Testos (alternativa A).

Josep Requena

<Descarrega’t el track>