Tant en la setmana passada com en esta hem fet dos marxes per la serra Calderona molt bones. Fan goig estes eixides, tan prop i tan boniques. Les dos, per les vacances, han sigut no computables.

La del dimecres l’ha preparada J. Vte. Pastor. Una volta, pràcticament tot per senda amb bona vegetació i ombra, eixint des del restaurant el Reino de Gilet, lloc on dinarem al final.

Trenta-cinc participants que, aparcats el cotxes al costat del restaurant, hem començat a les 8.35 h.. En passar junt a una pista de tennis, hem travessat el barranc de la Maladitxa per un pont de ferro que empalma en una escala que deixa en un carrer a un nivell superior de l’urbanització Sant Esperit. Un gos li fa la benvinguda al grup.

Passem un tram curt de camí de terra entre pins que empalma amb el camí de les Penyes de Guaita. Girem a l’esquerra en un punt per on tornarem en sentit contrari.

Travessem el barranc del Racó i el seguim per senda aigües avall un poc fins el punt on s’ajunta amb el de la Maladitxa. A mà dreta. Abandonem la companyia del barranc de la Maladitxa per una senda a la dreta que va per l’ombria de les Carxates. Una bona bola de vesc penja d’un pi a la dreta. Amèlia i d’altres, no tan experts, exploren els possibles espàrrecs.

A les 9.43 h arribem al Regall. Un punt alt. Bona talaia sobre el pla del Bou i el racó de Gausa, separats per la lloma Llarga. Vista sobre la mar, el Picaio. Al costat d’un piló enorme parem a esmorzar. La mitja hora.

Seguim, baixant un coll. Fernando, ben situat, recapta l’euro. En el Regall havíem empalmat amb el SL-108, que ve de Sagunt fins a empalmar amb el GR-10 al costat de les penyes de Guaita. El seguim. Travessem el camí de les Penyes de Guaita. Un ciclista baixa i un altre puja. Seguim pujant per senda per les marques del SL-108, passant per la pinadeta de Lopes, poblada per pinets de més de 3 m. Al final dels pins, un altre piló bessó de l’anterior. La senda passa uns metres per un camí secundari. En un punt alt, passem una línia de 400 kV. Al costat, un tercer piló idèntic. Seguim al recte per la senda. Estem en el penyot de la Sucrera. Ací el SL va recte, però Pastor ens porta per senda per l’esquerra que va al costat del tallat per a pujar a les penyes de Guaita. Les 11 h. Foto de grup.

Avancem un poc, allí on es diu el pas dels Borregos. Baixem per un pas que està uns metres al sud i pugem per on està marcat el GR-10. Maniobra de trepada interessant.

Seguint les marques del GR-10, de seguida arribem al pal que marca el final del SL-108. Seguim GR-10 avant. J. Vicente ens porta a un bon mirador (407 m i les 11.40 h).

La vista és la part de ponent de la Calderona: la mola de Segart, l’alt del pi, el Garbí, l’alt de la Creu, el Xocainet, la muntanya Redona, i, baix, el convent de Sant Esperit.

El guia diu la possibilitat de qui volguera, podria anar a visitar les coves del Cabut, que es veuen, a uns 800 m, al peus del Palleràs, sobre el barranc de l’Espartal. Però ho deixem estar.

Tornem per on hem anat, el GR-10, fins al pal del SL-108 d’adés. Són les 12 h i estem en la capçalera del barranc de Balau. Girem a l’esquerra. Anem per una senda bonica que va sempre junt al barranc, a la seua dreta. Al quart d’hora, la baixada per senda passa per una zona de roca molt bonica, però que cal anar baixant a poc a poc. El final és d’una vegetació exuberant, allí on mor en una revolta del camí de les Penyes de Guaita. Anem per l’esquerra, arribant a les 12.50 h a un punt comú al matí.

Girem a l’esquerra. Camí de terra i asfalt. Les cases, el gos, l’escala, el pont de ferro, la pista de tennis i els cotxes. Les 13 h.

Uns van a dinar al restaurant el Reino, que està allí mateix i els altres tornen a dinar a casa.

Josep Requena

DESCARREGA EL TRAK