S’ha fet una ruta interessant per les muntanyes de El Rebollar (Requena). Per eixa zona del Montote ja estiguérem guiats per J. V. Pastor en maig del 2012 i en febrer del 2016. J. Vte. sap traure profit a eixa zona tan boscosa i interessant.
La predicció meteorològica de hui era prou incerta, però no ha dissuadit a cinquanta-set senderistes (i això que ú, en l’últim moment i per un compromís, no ha pogut vindre).
Toni passa pels carrers d’El Rebollar sense tocar banda. Eixim a les 8.50 h. Plou poquet i cal traure paraigües i impermeables.
Passem per l’esquerra d’un cam per llaurar i anem de cara als pins, per a on entrem per la senda de Hortunas a El Rebollar. Amunt, passem la rambla de La Boquera i arribem al camí del Fresnal. Girem a la dreta. Continuen les gotetes. De cara. Les antenes del Montote.
Arribem a una bifurcació de camins a les 10.10 h. Ha parat de ploure i esmorzem allí mateix la hora reglamentària.
Seguim a mà esquerra pel camí d’El Trillero al Montote. A les 11.06 h arribem a la Casa de la Herrada del Gallego, propietat de la Generalitat. A la dreta, una gran esplanada lineal que apunta a que fóra la pista de l’aeròdrom originari de Requena de la Guerra Civil (no ho he pogut confirmar).
Al costat de tres bancs de pedra i enfront de tres remolques rovellats, Paco fa la (multi) foto de grup, acompanyat de l’habitual àngel de la guarda (J. Vte.).
No anem per l’esquerra a vore la font del Montote i seguim el camí, que abandonem per senda a l’esquerra. Passem per la cota 819 m del pic de La Vieja i aguaitem allí mateix al gran mirador del Cinto de los Vencejos. Als peus, el riu Magre. Enfront, l’aldea de La Portera. L’extensió del paisatge verd de la primavera i de l’horitzó de muntanya és fascinant. La serra de Martés, el baf de Cofrents, el Mugrón, la Manchuela, etc.
Tornem pel mateix camí, passant per La Herrada del Gallego. Deixem passar un tot terreny de la Generalitat. De l’esquerra ve el PR-351 de Requena. Sender circular de 23 km. El seguim un tros en sentit contrari que al vindre. Arribem a les 12.24 h a una bifurcació de camins. Per l’esquerra se’n torna a Requena el PR-351 per la font de El Jabonero. Seguim camí avant i, de seguida arribem a on havíem esmorzat. A l’esquerra espera el Montote. Uns quants opten per tornar al Rebollar per la mateixa ruta de vinguda.
La majoria continua camí avant i, en uns minuts, mentre passa un camió de bombers forestal, girem a l’esquerra per a pujar al Montote, al que arribem a les 12.48 h. Antenes plenes de paràboles i un vèrtex geodèsic a 965 m. Foto de grup.
Del Montote baixem per la part contrària per una senda que recorre la part dreta d’un tallafocs fet per a una línia elèctrica de mitja tensió secundària i antiga. De cara, l’autovia i l’aeròdrom d’El Rebollar. La baixada plàcida per la senda del tallafocs l’amarga un soroll irritant de motor d’avió. A vegades para, però sempre torna.
L’aeròdrom d’El Rebollar, d’orígens en la Guerra Civil, es dedica a lloguer d’avionetes, escola de vol, servicis d’events, treballs agrícoles, fotogrametria, campionats, etc. Què estaran fent ara amb eixe soroll tan molest?. Estaran fumigant els camps? (Con la muerte en los talones, Cary Grant-Alfred Hichtcoch). Seguim baixant acompanyats de la “musiqueta”.
En acabar-se el tallafocs, passem per un estret entre roques molt verd. A les 13.20 h, la senda arriba al camí de La Herrada del Gallego, en un lloc de vinyes i camps plens de roselles. Als tres minuts deixem el camí ample, girant per la dreta pel camí de La Casa del Almendro. A la dreta, vinyes i la casa d’El Almendro. Entrem entre la xara, romer i pins baixos. A les 13.35 h arribem a un camí més ample. En una casa, un gos gran afònic no pot saludar-nos.
Per fi, l’absència d’arbres aclarix l’origen dels sorolls. Una avioneta està fent les mil acrobàcies sobre la vertical de l’autovia (resulta que del divendres 8 al diumenge 10, ací es va a fer el Campionat d’Espanya de Vol Acrobàtic). Ja està clar!
Només queda arribar a El Rebollar, passant abans per una línia de 400 kV i per l’alberg d’El Rebollar. Les 13.50 h.
A dinar a la venta d’El Pilar de Bunyol. És tan gran que cada vegada ho fem en una sala diferent.
Allí, dinen també quaranta-dos col·legues del grup Simón Corresendas.
Al final, mistela, aiguardent i bombons de Fernando Martí i Fernando Ruiz.
Fernando Guerri proclama que Toni Limonge i Rafa Sáez han superat els 6000 km.
Com no podia ser d’una altra manera, plovisqueja durant tota la tornada. En arribar (per fi) al carrer del Mestre Rodrigo, ens sorprèn vore els camps de la dreta inundats. A València sí que els ha plogut.
La setmana que ve, tanquem el curs a Xulilla.
Josep Requena