La aventura de hui ha sigut extraordinària. S’ha fet una ruta circular des d’Alcoi, passant pel paratge de les cadenes dels Canalons, Barxell i acabant en la Via Verda. Aprofitem part dels SL-25.5 i SL-25.7, així com un tros del GR-7, el que no férem en el nostre gran viatge de 31 etapes. I extraordinàries han sigut les guies, sis xiques del nostre grup senderista agermanat, Las Todoterreno. Han vingut Mar, Mari, Marina, Marisa, Carmina i Juli, acompanyades per Tina i Turka, les seues goses muntanyenques.
Quaranta-quatre del nostre grup i sis guies, cinquanta senderistes que s’hem trobat a la porta del camp de futbol de l’Alcoiano.
Prèviament, s’havien preparat dos alternatives, perquè els dies anteriors havia plogut prou, i a Alcoi fins i tot també havia caigut un dia prou de pedra. Passar els Canalons amb aigua recent no era gen aconsellable. Les guies tenien preparada una marxa alternativa per la Serreta. Al final, el dimecres, com és el nostre costum, isqué un dia esplèndid i el pla es pogué fer sense problemes.
Eixim a les 9.14 h. Baixem per la vora sud del barri de Batoi fins arribar al molí del Romà, on ens trobem el riu de Polop i el sender SL-25-7, que va des del parc de Cervantes fins al racó de Sant Bonaventura. És el punt més baix del dia. Passem per primera vegada el riu per un pont de fusta junt a un arbre caigut. Tram plàcid i verd de bosc de ribera, com serà la tònica en avant. Passant junt al molí de la Mesquita, arribem a la font del Quinzet, amb taules i bancs. Per la dreta, allí mateix aboca el riu de Barxell, pel que baixarem al final. A la dreta marca a la Via Verda i Batoi. Seguim avant.
A les 9.57 h, passem per baix de l’impressionant pont de les Set Llunes. El pont, de formigó i de gran altura sobre el riu, forma part de la Via Verda. La via aprofita el traçat del ferrocarril Alcoi-Agost. Línia de 66 km, que es construí entre el 1927 i el 1932, per a fer arribar la de Xàtiva – Alcoi a Alacant, passant per Ibi i Castalla. Però mai no va entrar en servici. Després d’admirar la seua bellesa i escoltar de les xiques algunes “històries” relacionades amb el pont, seguim riu amunt, sempre per la magnífica senda junt al riu i els xops. Passem el Polop per un pontet fet a base de taulons. Això ho farem moltes vegades. Travessem un camí i la senda continua.
A les 10.25 h, parem a esmorzar en l’àrea de descans del racó de Sant Bonaventura. Hi han taules de fusta i un marges de pedra molt adequats per a distribuir-nos els cinquanta. Al final, les xiques ens obsequien amb dolços, corre la mistela i Pepe Monedero els regala dos calendaris “Intimissimi”. Uns fotògrafs/es àgils pugen per un traçat protegit per baranes per a fer una foto de grup des de dalt. La Turka també puja, però es queda un poc obstinada en agafar una piloteta junt al precipici.
A les 11.06 h, movem, pujant per una escala que va a un tram curt de camí que deixem per a baixar per senda de seguida al costat del riu. Un cartell marca “Itinerari Ambiental els Canalons – Racó de Sant Bonaventura”, de gran valor botànic i paisatgístic.
Més pontets i arribem al primer pas de cadenes. Els primers metres són els més compromesos. Es salva gràcies a l’ajuda decidida i solidària de les xiques, especialment de la gran Marisa.
Superat el primer tram, quasi a nivell de l’aigua, passem dos pontets més, arribant a un racó fantàstic. Enfront, unes formacions de roca altes i punxegudes que li donen el nom al paratge dels Canalons. Dos ponts de taulons més i arribem al segon pas de cadenes.
Ara, no anem junt a l’aigua, sinó que cal tirar amunt per una rampa de roca que cau al riu. Cal mirar bé on es posa la bota i agafar-se fort a la cadena.
A les 12.17 h, arribem a la intersecció amb el GR-7. Per allí passàrem un 1 d’octubre de 2014 fent l’etapa 28, Alcoi-Onil. A l’esquerra puja cap a la Font Roja; de la dreta, per un camí, baixa de l’ermita de Barxell. Però les xiques, amb molt bon gust, ens guien riu amunt 5 minuts més, abandonant definitivament el riu de Polop per la dreta, pujant primer junt al barranc de Xirillent i després per una llosa pelada de pas fàcil. Mar, guia en cap, ens desvia per una senda bonica que té vista sobre l’ermita i els camps amb el verd de la primavera del mas del Pi Nou, sobre els que destaca un campet roig: és una estora de roselles.
Arribem al camí del GR-7 al costat del castell de Barxell, de propietat particular que no es pot visitar. Passem junt a l’ermita de Barxell. L’ermita es construí sobre el 1790 junt al mas de Barxell. Travessem la CV-795, en el K. 5. Enfront, el molí del Marqués (o de Colau). Estem en la font dels Patos, de l’Urbanització el Baradello. Fem la foto de grup. Les 13.15 h.
Caminem uns metres per l’asfalt fins a l’intersecció amb la CV 794. Allí se n’eixim per una senda a la dreta. Continua el GR-7. Anem junt al riu de Barxell, entre una filera de xops i la carretera. Hi han branques grosses tombades pel vent. A l’esquerra, eixim vora l’asfalt. Ara, el GR-7 va per senda paral·lela i al costat de la carretera, fins que ens desviem un poc a la dreta, passant per les restes d’una caserna militar en desús. Al costat, la Residència Canina propietat de la Societat Protectora d’Animals. Una coral de gossos saluda el pas del grup. Prop, el molí de Paià, per on continua el GR-7 cap al Preventori.. Allí comença el sender local SL-25.5. El seguim. Arribem al mirador del Salt (13.50 h). Baixem per senda costeruda fins a la Via Verda. Passem el primer dels seus tres ponts, el pont del Salt. Una parada. A l’esquerra, vista sobre el racó del Salt. Dalt, el Saltet de Tupa i les Casetes del Salt. De seguida, entrem en el túnel de Batoi i un tram curt més de via verda. Com que la ruta ara és de circulació per als autobusos de línia, en el segon túnel, el del Collao, ens desviem per la dreta, passant junt al parc de Batoi. Pel mig del barri arribem de seguida al camp de futbol del Collao i a l’autobús, acabant una gran excursió a les 14.30 h.
A dinar al restaurant El Nuevo Polígono, buscat per les xiques i que no coneixíem. Està molt bé. Bon dinar i, en acabar, Jordi Nogués convida a bombons pels seus VINT-I-CINC MILS recents. Pepe Monedero proclama que Gregorio Mora és un nou Barón Azul, en superar els 3000 km, mentre que Rafa Sáez superà la setmana passada els 5000 km, passant a Gran Senderista, Arturo Calaforra, nou Barón Azul, en passar els 3000 km i Prudencio Lara, que també en el Javalambre va fer els CINQUANTA MILS.
Per acabar, a les quatre xiques Todoterreno, Mari, Marisa, Carmina i Juli, que han tingut el detall d’acompanyar-nos en el dinar, els agraïm l’etapa i la presència. Desitgem que el retrobament es repetisca prompte.
Josep Requena.