La marxa programada consistia en una circular des de Bocairent a visitar el naiximent del Vinalopó. Però fa uns dies que ha caigut una nevada històrica i eixa ocasió no es podia deixar passar. Gràcies a la perfecta disponibilitat dels guies, els germans Soler, i al seu gran coneiximent de la serra de Mariola, s’ha improvisat una marxa des d’Agres a pujar al Teix, amb la possibilitat (o el desig) de que una opció A ho fera també al Montcabrer. El sentit de la realitat i de la responsabilitat ha deixat de banda eixa quimera: pujar al Montcabrer no haguera sigut possible. Per lo demés, no canviava ni els punts ni hora d’eixida de l’autobús ni les previsions de plats per a dinar a Bocairent.
Un dia de sol i de total visibilitat. El modèlic per a fer una d’eixes excursions de neu que resulten inoblidables.
N’hem sigut cinquanta-cinc, per quatre baixes d’última hora. De camí veiem la neu a la Mariola, perquè la que poguera quedar seria una incògnita. No havia nevat des del divendres.
Però per la carretera de la valleta d’Agres i en arribar al poble podíem suposar que no faríem pala.
En els carrers més baixos d’Agres hi havien acumulat uns grans pilots de neu de més d’un metre d’alt. Comencem a caminar a les 9.20 h.
Passem pel costat de l’impressionant Santuari de la Mare de Déu del Castell, convent franciscà iniciat el 1578. Allí, quatre senderistes estan preparant-se per a eixir.
Comencem a pujar tot per senda, seguint les marques del PR-27, que va a Cocentaina per Sant Cristòfol.
Al principi la muntanya està tacada de neu. Pins tombat pel pes. Per la senda va un tub negre de conducció d’aigua del que s’escapa un fil d’aigua vertical a pressió.
En cosa de pocs minuts tot es torna de color blanc. Ja no deixarem de xafar neu (i molta neu), fins que estiguem arribant quasi al poble al migdia.
La pujada s’ha de fer amb compte. I han trams de gel.
Primer ens avança ú que puja corrents. La casualitat fa que un segon que ens avança siga precisament un amic de Petrer d’Eduard Castelló, que serà el que ajudarà els guies en la marxa d’Elda a l’alt de Camara, programada per al 8 de febrer. El món és molt xicotet.
La pujada és contínua fins que arribem dalt, al refugi de Montcabrer. Les 11 h. Esmorzem al sol. Després, la foto de grup.
A les 11,35, passat una cadena, anem a rematar la faena pujant al Teix. 1264 m i puntuem per als VINT-I-CINC MILS. Les 11.50 h.
Quin paisatge! La lluentor blanca del Montcabrer, Aitana, blanca i “pròxima”, una punta nevada, el Puigcampana, que aguaita nevada sobre la mar, el Mondúber, el Penyalba i el Penyagolosa. I molt més.
Baixem pel mateix toll de neu per on havíem pujat. Ens detenim un poc per a vore a la dreta la cava de l’Habitació, coberta per la neu, de la que només aguaita un forat superior. Del segle XVIII, té 9 m de diàmetre i 10 de fondària.
Passant junt al refugi, arribem a la cava Gran, molt ben restaurada. Emblema de la indústria de la neu valenciana. Originària del segle XV i 1960 m2 de capacitat, va estar en funcionament fins al 19006. Fa just un any que es va consolidar, restaurar i condicionar amb una escala metàl·lica que permet visitar el fons, on hi ha un teix.
Tornem al refugi i comencem a baixar per l’esquerra per la pista Forestal de l’Ombria, totalment nevada. Fins i tot han fet un ninot de net graciós. De cara, Bocairent.
La pista gira a la dreta per a encarar la part final del devallament. Només en els últims metres xafem algun tram curt de terra i un altre cimentat sense neu.
Entrant en el poble, passem per segona vegada per la plaça del pintor Remigio Soler, tio il·lustre de Ximo i Vicent, els guies.
Al costat de l’autobús continuen les muntanyetes de neu. Les 14.05 h.
Anem a dinar al magnífic restaurant de l’Estació de Bocairent.
El menjar i la presentació, tot molt bé i bo.
En acabar, Joaquin Fernández convida a bombons per la seua baronia roja conseguida a Onil. Després s’homenatja a un gran senderista, Senderista de Plata, crec que és el títol. I és que hui, Fernando Beltranjustament fa uns gloriosos i senderistes setanta-cinc anys.
Pepe Tortosa conta que es farà un aplec solidari on participarà el cor d’AGMT. A l’hora de liquidar, participem entusiàsticament en eixa bona iniciativa, adquirint una entrada o d’assistència o de fila zero.
Hem acabat hui satisfets per una jornada de neu memorable.
Josep Requena
[download id=”1709″]