Una volta superat amb èxit el parèntesi de les Festes de Nadal i els seus saborosos excessos el retrobament ha segut tot un seguit de benaurances entre uns i altres. Els cotxes particulars s’han trobat a l’hora indicada en l’aparcament de Llíria disposat pel proponent de l’excursió, el sempre atent Manolo F. Feijoo. Eren les 8.48 d’un dia que ha començat ennuvolat però que ràpidament s’ha mostrat assolellat, clar i ventós, quan cinquanta membres el Grup de Senderisme de l’AGMT hem iniciat el cicle anual d’excursionisme amb aquesta eixida que ens ha deparat dos magnífiques panoràmiques, una visual del Camp de Túria i una altra cultural de la ciutat de Llíria i la seua antecessora, la ciutat ibera d’Edeta.
Des de l’aparcament ens hem endinsat ràpidament en l’urbanisme de la ciutat i tot vorejant–lo pel costat meridional amb carrers estrets i certament empinats hem apuntat cap el monestir de Sant Miquel emplaçat al Tossal de St. Miquel que domina la població. Allà hem arribat a les 9:30 hores i el grup s’ha desplaçat a l‘adjacent –a 50 metres- tossal de la Torreta Nova que està dominat per una antena de comunicacions i una gran creu metàl·lica. La panoràmica des del tossal és magnífica i a la rodona s’observa tota la plana de la comarca del Camp de Túria, la serra Calderona al Nord-est i molt més allà fins i tot el Montgó per la part meridional. Allà, l’amic Vicent Soler ha aprofitat la congregació per fer una curta i precisa explicació de l’excursió de la setmana vinent a Villena de la qual ell és el proponent.
Tot seguit hem entrat al monestir de Sant Miquel que consta d’un pati receptor amb pou i brocal, de l’església i d’una edificació conventual. A l’entrada de l’església un personatge que ha demostrat tindre amplis coneixements artístico-culturals i històrics del monestir, de Llíria i del nostre país, espontàniament, s’ha oferit per fer-nos una visita guiada de l’església. Atentament el grup ha seguit les explicacions que han començat en la nau central pels anys de construcció dels edificis actuals que són del segles XVIII, XIX i XX i per l’ocupació del monestir que primitivament estava habitat per una associació de dones contemplatives i actives que es dedicaven a fer obres de caritat, les dones Beguines– i que posteriorment ha estat ocupat per distintes ordes religioses de monges fins a l’actualitat que està deshabitat. L’exposició ha continuat per l’estil barroc de l’església i amb distintes dades de la imatge de Sant Miquel. Tot seguit hem passat al cambril, a la part posterior de la imatge, darrere de l’altar major, on ens ha precisat múltiples detalls de la simbologia de Sant Miquel arcàngel existent en l’habitacle. Amb el nostre agraïment cap el nostre instructor i sense voler acceptar per la seua part cap compensació, ha acabat la interessant visita a les 10:50h.
A continuació ens hem desplaçat a la vessant meridional del cim del tossal on hem esmorzat. Sense adonar-nos-en alguns, ho hem fet al cap d’amunt de les ruïnes de la ciutat ibera d’Edeta.
Entràvem al recinte enreixat a les 11:15h després que Manolo F. Feijoo ha aconseguit les claus de la tanca i baixant unes escales seguint la part meridional del tossal i a mitja altura del mateix, es troba un dels jaciments arqueològics més importants del la època ibera, la ciutat d’Edeta. A l’entrada, l’amic Toni Limonge ens ha repartit un opuscle explicatiu preparat per Vicent Taroncher amb imatges i diagrames del que després ens ha detallat verbalment d’una manera molt didàctica i comprensiva el propi amic Taroncher.
-La ciutat i els poblats dependents, el territori dominat des de la ciutat, els objectes localitzats i sobretot les quatre grans aportacions del món iber a la civilització del moment,
-l’escriptura –no desxifrada encara-, -l’ús del torn en la fabricació de ceràmica, -l’ús de la moneda i –el complet tractament del ferro han segut motiu de l’exposició entre moltes altres precisions arqueològiques i historiogràfiques del recinte.
< Descarrega l’informació facilitada per en V. Taroncher >
Eren les 12:00hores quan amb un bagatge cultural considerable incorporat a les nostres motxilles hem reprès l’itinerari proposat. Primer en direcció Nord fins que hem arribat al promontori de la Torreta Vella i després en direcció decididament Sud-oest ens hem adreçat el tossal de la Buitrera d’uns escassos 293m d’altura. A les 13:00hores ens fèiem la “fotografia de grup” allà mateix i sense aturar-nos massa hem refet el camí en direcció Nord-est i sempre seguint el PR 365. En un moment determinat de la senda, sempre ben marcada, abandonem el camí d’anada i agafem un a l’esquerra de paral·lel durant un tram fins que arriba a una carreta asfaltada que seguint-la cap a la dreta, Llíria queda molt a prop i es podia acurtar l’excursió si algú així ho decidia. Travessant la carretera la majoria hem optat per continuar fins el Tossal de Santa Bàrbera on hem arribat a les 13:45. L’ermita construïda el S. XVII i que degué ser monumental va se utilitzada com a element defensiu en la guerra del francès 1810-13 i en les posteriors guerres carlines. Hui en dia no queda sinó part de la façana principal amb una imatge de la santa en taulellets de Manises.
La baixada cap a Llíria ha estat ràpida a través de la ziga-zaga del calvari i tot travessant la ciutat pel carrer major i la plaça major en direcció Sud-est hem arribat a les 14:30 als automòbils. Donat que no estava previst el dinar i comptant amb la proximitat a València, molts han tornat a dinar a casa encara que a Vilamarxant el restaurant Aragó, seleccionat per Manolo, haurà acollit a una altra porció important de participants.
ÀGiN