AGMT Valencia

Per a fer la marxa pels canons del Xúquer, ens hem basat en la informació de la web de Roca Coscollà, qui la tragué del llibre “Ramblas, barrancos y cañones” de Esteban Cuéllar. Sobre eixa marxa li hem afegit un tram de PRV-219, per a acabar en l’ascensió en el Mirador del Xúquer.

En un dia esplèndid (la veritat és que enguany estem tenint molta sort en les pluges: sempre ens respecten els dimecres), ens hem plantat en l’àrea d’aparcament de Xalans prou abans de les 9. Hem esperat fins a les 9,15 per si venia encara algú dins de l’hora oficial. En total n’érem quaranta, més quatre que han arribat fora de cronòmetre.

Els cotxes els hem deixat vora riu, on s’acaba l’asfalt en la zona de penya Maria. Davant teníem la penya del “Sapo i la Sapa”, figura en roca en actitud reproductiva.

Retrocedint un poc, s’ha agafat a l’esquerre el camí que anava a acompanyar-nos durant la primera part de la marxa. Recorre 5 Km d’anada (més els 5 de tornada) per les parets del canó del Xúquer. (more…)

Marxa senderístico-cultural a la Vall de Gallinera. L’excursió de hui forma part de les organitzades pel Centre Excursionista. Portar de guia a Rafael Cebrián Gimeno és tot un luxe. Rafa Cebrian és una autoritat en senderisme. La seua llarga sèrie de llibres “Montañas valencianas” és una contribució impagable per a tots els qui caminem per les nostres terres.

N’hem sigut 31, contant-ne nou dels no habituals en el grup, entre els qui hi havia dos simpàtics irlandesos.

Només entrar en la fantàstica Vall de Gallinera, hem anat al bar Placeta de Benissivà a esmorzar. Com feia tan bon oratge, ens hem distribuït entre les taules de dins o les de fora en la terrassa.

En bus, hem anat després al Km 25,1 de la carretera de la vall, on començava la caminada de hui. Primer per camí, passant junt a uns cirerers carregats de cireres que fregaven les nostres boques, hem agafat una senda en ascenció més dura, que ens ha deixat en la font del Castell. Allí hi ha una càlida dedicatòria a l’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller.

En el replà de la font, teníem als nostres peus el castell de d’Alcalà. (more…)

Com tots els anys, dins de la “semana del mayor”, el dimecres està reservat per a fer una marxa compartida amb els que tenen ganes de caminar però que encara no s’han decidit a vindre a la muntanya o que hi ha alguna cosa que els ho impedix.

Hem fet una visita a l’horta. La tenim al costat de casa i, moltes vegades, no la coneixem o, pot ser, no valorem una perla que tenim tan prop de casa. L’Horta és una joia amenaçada. La part de l’Horta que hem visitat és manté prou viva i en plena producció, però també té amenaces. Hem caminat per l’horta d’Alboraia, Almàssera i Meliana.

A les 9 del matí, en el lloc previst del carrer Vicent Saragossà, ens hem reunit una multitud. Cinquanta-set companys, comptant-ne dos que s’han sumat només hem començat a fer els primers metres.

Fernando ha donat la benvinguda a tots i ha explicat el pla. També ha advertit que, com que anàvem a anar per un carril bici, havíem d’estar atents als qui no porten el timbre. (more…)

Paco Castelló ens ha portat a una marxa a l’Aitana que ha resultat perfecta, d’una dificultat mitja molt assequible per a tots, a un ritme tranquil, bon oratge i rematat per un bon dinar.

Al repte de pujar als més de 1500 m de l’Aitana, hem acudit 30 senderistes que seguint el “mapa del tresor” que havia preparat Paco, hem acudit puntualment a les 9’30 a la font de Pertegat de Benifato.

Iniciant la marxa a 1025 m sobre el mar, hem pres el PR-10, per pista ascendent en direcció sud-est, cap al coll de Tagarina. Primer, ens hem desviat un poc a la dreta per a visitar la cava de la Teixera, on hem esmorzat.

És un fantàstic pou de la neu, ben conservat i de gran profunditat. La zona d’Aitana té un bon conjunt de pous de la neu. La seua indústria, des del segle XVIII era de tal importància que exportaven neu a Eivissa i el nord d’Àfrica.

Deixant a la dreta un bosquet d’aurons, hem arribat als 1250 m del coll de Tagarina. Primera parada per a gaudir d’una gran vista. Al nord: la Serrella, l’Aixortà, el pantà de Guadalest, el Bèrnia, Ifac. Al sud: el Puig Campana, l’Alacantí, el Cabeçó d’Or. I sobre tot, la mar. (more…)

Una bona representació del nostre grup ha participat enguany en la tornada dels peregrins de Les Useres. S’ha fet un viatge a les terres de l’Alcalatén i una caminada de quasi 30 Km, però sobre tot, s’ha fet un viatge en el temps. És una tradició medieval, conservada amb gran fidelitat i autenticitat.

Cada últim divendres d’abril es fa la pujada des de Les Useres a Sant Joan de Penyagolosa i el dissabte la tornada. La tradició es remunta, segons els indicis, al segle XIV. És un acte penitencial que pot tenir els orígens en una pesta que assolà el Mediterrani durant el segle XIV o també per a demanar salut i pluja.

Els personatges principals són els tretze peregrins, que representen Jesús i els dotze apòstols, acompanyats d’un seguici que fa en total quaranta-set persones i dèneu cavalleries o càrregues. Els tretze peregrins es designen cada any per rigorós ordre de les cases de Les Useres. Es deixen créixer barba i cabells durant un mes abans. En la peregrinació guarden total silenci i, en determinats trajectes, han d’anar descalços. La seua indumentària és autènticament medieval. Uns altres personatges claus són els cantors. Entonen durant la peregrinació uns càntics en llatí d’una polifonia antiga que recorda la de la Festa d’Elx. És emocionant. És de senyalar que durant les dures pujades continuen cantant. (more…)

La marxa per Toràs, presentada com a mitja-baixa, ha tingut molt bona acollida. 44 participants han acudit a la plaça de l’església de Toràs a les 9,30. La plaça d’aquest poble de l’Alt Palància, que habitualment a l’estiu està a rebentar, hui la teníem tota per als nostres cotxes.

En la solemne escalinata de l’església parroquial de santa Quitèria (que curiós, la mateixa santa de l’ermita de Calles, on acabàrem la setmana passada) tots, menys el fotògraf, han format un grup compacte.

A les 9’45, hem eixit per la plaça Redonda (que és quadrada) i per un carreró, per a buscar la pista que, en pujada forta, ha contribuït a atenuar la fresqueta que feia a eixes hores.

El guia, és a dir jo, ha portat al grup per un sender molt humit i ple de vegetació als peus de la curiosa pressa del pantà de Camarillas. El pantà, que estava ple, no està capacitat per a resoldre els problemes de l’aigua, però és tan xicotet que té el seu encant. També té encant la pressa, ja que està excavada en pedra.

La pujada per una roca que tenia, com fet aposta, unes formes d’escala ha suscitat els primers dubtes sobre lo fàcil que s’anunciava l’excursió. Exagerats! (more…)

Hui, 16 d’abril, ha tocat marxa del Centre Excursionista. El títol de l’excursió: “LA PEÑA CORTADA (L’aigua al món romà)”. Els guies: Teresa Casquel i Pepe Martínez Monedero. Es tractava d’admirar una joia, increïblement desconeguda per molts valencians, de la enginyeria civil romana: el canal hidràulic de la Peña Cortada de Xelva.

Però, dos mil anys després dels romans, va i ens falla l’enginyeria mecànica automobilística del segle XXI. En el Gúlliver ens fan saber que el bus s’havia avariat. Això ha produït un retard de més de mitja hora mentre venia el bus de substitució.

Després de la retenció desesperant de les obres eternes de la carretera d’Ademús i de recollir al grupet de Sant Antoni de Benaixeve, s’ha completat l’expedició amb 34 participants. Deu d’ells no eren dels habituals de les eixides dels dimecres.

En Xelva, el bus ha aparcat com ha pogut i hem esmorzat en el bar Conrado. A les 11 estàvem passant per la curta distància (no sé si serà una metàfora premonitòria) que separa la plaça de bous del cementeri de Xelva.

A partir d’ací, ja pel PR-92, hem caminat per una pista que ha deixat dalt a l’esquerre la torre de guaita àrab de la Torrecilla, d’origen ibero-romà. (more…)

Magnífica ruta d’aigua, la marxa que hem fet hui pel riu Carbo, organitzada perfectament com sempre per Pepe Benet. És una part de la 9ª etapa del GR-7 : Sant Joan de Penyagolosa -Villahermosa del Río.

Trenta-un senderistes en bus han fet l’anada a Villahermosa del Rio en un trajecte que ha quedat ralentit pel trànsit, especialment pel pas per l’Alcora i uns quants camions fins arribar a Castillo de Villamalefa.

En Villahermosa del Rio ens estaven esperant uns reforços: tres senderistes que havien anat en cotxe per uns compromisos que tenien per a la tornada. Apart dels reforços, ens ha rebut també en el poble un lleuger ruixat que feia presagiar pluja. Però res, quatre gotes. Però diu el refrany: “en abril, cada gota val per mil”.

Primer, hem visitat la plaça major del poble, on hi ha l’església de la Mare de Deu de la Nativitat, enorme edifici del segle XVIII, amb retaules gòtics dels segles XIV i XV i una imatge de Sant Bartomeu del segle XIII. Enfront, les restes  d’un castell carregat d’història. És d’origen musulmà de l’època d’Abu Zayd i tingué protagonisme en les guerres carlines. (more…)

Hui hem fet una marxa, guiada per Pepe Monedero, de Polop a Finestrat, passant pel cim del Ponoig.

L’etapa era molt atractiva i han assistit 35 senderistes, que a les 9.40 estàvem arribant a Polop. Una confusió en una circumval·lació nova ha obligat al bus a fer-nos unes voltetes turístiques per La Nucia i Polop, fins que s’ha arribat a la rotonda inici de la marxa.

A les 10 ja estàvem amb botes canviades i disposats a caminar. Hem pres un camí asfaltat prou ascendent que ens ha fet treballar, des de l’inici, de cintura cap avall (com sempre).

Estava el sol fora i anàvem pujant, deixant una indicació que a la dreta indicava el PR-47, que va a Callosa d’en Sarrià pel camí del Castellet. Buscant un lloc per a esmorzar, a les 10,30 hem trobat en una revolta del camí una zona de pins i roques molt adequada. Ombra i bona vista. Mitja hora més tard, ja alimentats, estàvem un poc més amunt en el Mirador, magnífica talaia que abastava gran part de la Marina Baixa, el Bèrnia i la mar. (more…)